03 d’abril 2011

potser demà


Avui,
tu ets el meu poema.
Sense mots...
una brisa d’escuma
ens gronxava entre els arbres.

Avui,
jo visc dins el teu vers.
Amb delit...
i mil aromes de mel
acaronaven les flors.

Avui,
mimoses grogues
jugaven a fer l’amor amb tu.
Només amb tu, amor.

18 comentaris:

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Gràcies per seguir el meu blog. Supòs que l'adjectiu deu voler significar una sinestèsia. Reflecteix una imatge bastant sensual. Olorar el pit d'una dona... I si és de la dona de la qual un està enamorat...

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Viure dins un vers ha de ser una gran experiència. Comparable a la de viure en un conte...

M. Roser ha dit...

Avui,
ell és un poema sense mots
fet de brisa d'escuma.
Avui,
tu hi vius en aquest vers
amb mel i flors.
Avui,
voldries estar al lloc
de les mimoses grogues...
Un a braçada
M. Roser

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

No entenc el canvi... A què es deu, si ho puc demanar?

Núria Talavera ha dit...

quin canvi?

Rafael Meyerhofer ha dit...

Noies...entre les dues podeu fer grans coses...no heu pensat en un poema a 4 mans i dos cors?

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Ui, perdona. Pensava que era una correcció, no una continuació... (si és això...) Rafael, noies? Som jo que no ho entenc o m'he perdut res?

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Ufff, avui estic molt malament... No m'havia fixat amb què éreu dues persones distintes. No sé què m'està passant... Oblida-ho.

Rafael Meyerhofer ha dit...

JJJJ, ja veig que no has dormit :)...aquest jovent ;)

Núria Talavera ha dit...

jjjj, ostres Miquel, hi ha dies de tot oi?

bé, gràcies pels comentaris, Rafa, un poema a 4 mans sempre és una bona opció ;)

Roser, preciós comentari, un poema ell mateix

Miquel, sí, viure dins el vers és meravellós... com en els contes

abraçades!

magazine.cat ha dit...

Avui es el que podem viure.
Potser demà! :)

Catalina Cerdó ha dit...

Jo voldria ser poema... i ser capaç de viure dins el meu propi vers.
Una forta abraçada!

onatge ha dit...

Que cada dia tinguis l'AVUI...

Des del far bona nit.
onatge

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

El demà sempre serà una incògnita. És la gràcia de viure el present...

Bona nit a tots.

Rafael Meyerhofer ha dit...

Però també és veritat que la manera de viure el present condiciona el demà...visquem el vers doncs. :)

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Idò, que visqui el vers i que visquem nosaltres en ell i amb ell.

M. Roser ha dit...

Em sembla que he provocat un petit conflicte de comprensió...Potser no seria mala idea Rafael, és bonic el que dius. Miquel, ai els malsons!!!
Petons a tothom,
M. Roser

Núria Talavera ha dit...

quins comentaris més bonics! formen part del poema, gràcies a tothom