Avui, per tu,
el vers s’encavalca dins el meu interior
i esquitxes la vida que volies viure.
No tornes enrera,
obres una porta com qui obre una llauna buida,
no esperes res, ni t’importa res.
Avui tu ets constructor de realitats,
de móns amagats dins la bombolla
-pilota rodolant pel pendent del desconsol.
No saps prendre les regnes
del propi desig?
Amaga’t a la foscor,
esbrina quina és la resposta,
escriu mots maleïts,
degolla tots els xais que són fora la tanca...
però no cridis en va,
perquè la buidor es forja a l’interior.