tag:blogger.com,1999:blog-63355808978326749402024-03-05T09:51:49.914+01:00nebulosesNúria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.comBlogger244125tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-11650148872950763272013-05-30T16:20:00.002+02:002013-05-30T16:20:24.963+02:00I amb això...<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA"><b>Vacances blogaires fins que pugui tornar a ser jo :). He triat aquest de tots els que he escrit en aquest blog per repetir... una reposició, com a la TV: </b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Potser la llibertat era això,</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">preparar-se per a la solitud,</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">dibuixar el moment...</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Qui sap si així tornaràs.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Jo et regalo el que era teu...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">I amb això...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA">la llibertat.</span></span></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-64141576370921407832013-05-22T19:06:00.003+02:002013-05-22T19:06:55.618+02:00El que queda de mi. V de XX<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">He trobat mil pedres al camí.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La vida deu ser això,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ensopegar-les totes,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>afeblir l’amor.</span></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-77006822958561191422013-05-19T13:39:00.003+02:002013-05-19T13:39:44.964+02:00El que queda de mi. IV de XX<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<span lang="CA"></span> <span lang="CA">Vas venir a trobar-me una nit.</span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La vida deu ser això,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">abandonar-se a algú fins que no et vol més.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-2143639466143949022013-05-17T16:58:00.002+02:002013-05-17T16:58:25.563+02:00El que queda de mi. III de XX<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">He tocat un estel amb els dits.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La vida deu ser això,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">mutilar els desitjos fins a buidar el desig.</span></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-16697319467273200262013-05-13T00:28:00.003+02:002013-05-13T00:30:03.025+02:00El que queda de mi. II de XX<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">He fet llenya de l’arbre caigut.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La vida deu ser això,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">acumular la ràbia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins
a no tenir-me més.</span></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-49276621143913760662013-05-10T02:31:00.001+02:002013-05-10T02:31:40.903+02:00El que queda de mi. I de XXCansada de perdre sempre.<br />
La vida deu ser això,<br />
fins que no queda res.<br />
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-67596428503553872142013-02-03T20:08:00.000+01:002013-02-03T20:08:25.102+01:00paradisos IITornem al desert de la memòria,<br />
aquells racons càlids de l'oblit,<br />
on ens gronxen els cants de les sirenes,<br />
on podem renéixer com a infants.<br />
<br />
Vull cremar-me sota el sol de la inconsciència,<br />
arrencar-me la pell que ha estat marcada,<br />
treure'm els ulls que han vist el monstre...<br />
tornar a triar -infern o paradís. Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-29335912267043224232013-01-31T15:26:00.004+01:002013-01-31T15:26:54.904+01:00no tinc paraules"Només recorda això: jo no sóc el repòs, sinó el fi.<br />
Jo no et vull encegar, et vull trobar.<br />
El que prens pel cant de les sirenes que et vol seduir perquè caiguis en la fatalitat només és la veu del que és inevitable que et dóna la benvinguda després d'una espera tan llarga. Jo estic feta només per a tu.<br />
Han transcorregut eons, s'han desintegrat i s'han format planetes perquè tu i jo ens trobéssim. Si aquesta immensa conspiració dels fats que vetllen per tu falla, ¿no veus que me'n faran culpable?"<br />
<br />
Elizabeth Smart, <i>A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar</i>. Traduccio de Marta Pera Cucurell<br />
<br />
<b>Uff, llibre espectacular, no us el perdeu, i la traducció de la Marta, impecable!</b>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-29834346925983146212013-01-27T21:27:00.000+01:002013-01-27T21:27:52.083+01:00un nou destí<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui he vist assecar-se el mar,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a poc a poc, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">era un malson.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De tots els blaus,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">no en queda cap,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">de tots els móns... tampoc.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tu també hi eres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a l’horitzó,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">alçant el braç,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">em saludaves,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">i jo, parada, enmig del mar,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">comptava estels,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">caiguts del cel.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui he vist com has marxat,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a poc a poc,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">era un malson.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De tots els verds,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">no en queda cap,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">i de nosaltres, només un tros,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">el més petit, el de debó.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-52377166786109356962013-01-26T15:30:00.001+01:002013-01-26T15:30:47.259+01:00xiuxiueigLa claror d'unes veus,<br />
encerclades pel moviment del mar<br />
sota la lluna,<br />
arriba fins al límit dels meus llavis.<br />
No vull escoltar estranyes carícies!<br />
només degustar paraules que bateguin.Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-61543850428057948752013-01-15T17:54:00.001+01:002013-01-15T17:54:26.865+01:00metamorfosiEntraré al banc<br />
dels pensaments captius<br />
i en raptaré un, el més valuós.<br />
L'observaré,<br />
en tindré cura,<br />
el guariré i,<br />
en acabat,<br />
el tornaré,<br />
però ni ell ni jo<br />
serem mai més iguals. Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-53891750897438046092013-01-07T09:25:00.000+01:002013-01-07T09:25:06.029+01:00rutinaTrec la pols i observo els marcs,<br />
només ells contenen la veritat,<br />
immòbils i expectants,<br />
units pel mateix senyal.<br />
<br />
Netejo impacient;<br />
- contradiccions de l'ànima!<br />
<br />
Recullo petites borles de tristor;<br />
- imaginacions del cos!<br />
<br />
Escombro la brutícia<br />
i crec que així em deslliuro<br />
de qualsevol mal.<br />
<br />
Amén <br />
<br />
<br />
<br />Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-28325095719043861362013-01-04T09:44:00.001+01:002013-01-04T09:44:13.407+01:00destíNo descarto, algun dia, viure davant del mar.<br />
Sortiré al balcó de bon matí<br />
i observaré com el sol,<br />
despullat de vergonya,<br />
regalima sobre les onades<br />
milers d'espurnes taronges,<br />
disposades en fileres,<br />
abandonades carícies de peixets daurats.<br />
Portaràs el cafè, amb aromes coneguts,<br />
i seurem de costat i no direm res...<br />
perquè qualsevol paraula<br />
serà de més.Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-10555383267097205582013-01-01T22:01:00.000+01:002013-01-01T22:01:19.642+01:00libacióDesitjo regar amb mel<br />
tot el que transcorre sense mesura:<br />
les hores, la vida, l'estiu,<br />
el temps de l'enamorament, la meva infantesa...<br />
<br />
Una capsa plena de lluna<br />
inventa el meu interior<br />
i el forma de nou,<br />
només amb l'objectiu<br />
de convertir-lo en cendres.<br />
<br />
Seré capaç de renéixer? <br />
<br />
<br />
<br />Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-47644284253666349812012-10-21T18:22:00.001+02:002012-10-21T18:22:12.027+02:00captiveri<br />
Un pit-roig equivocat vola<br />
dins l'onada del vespre.<br />
Les aigües, enfurismades,<br />
el gronxen amb la lluna.<br />
Un pit-roig alat equivoca<br />
les seves passes.<br />
Els vents, esmicolats,<br />
bressolen el petit.<br />
Un pit-roig de foc,<br />
envoltat per parets de gel,<br />
busca la sortida,<br />
dins l'onada,<br />
dins les aigües,<br />
dins el gel,<br />
dins la lluna.<br />
<br />
Cops de sort,<br />
de mà o d'encerts,<br />
mans de flors...<br />
les coses no són fàcils per a ningú.<br />
Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-15066016096682803972012-06-06T22:07:00.002+02:002012-06-06T22:19:30.610+02:00la iaia<b>Provant cosetes noves... a veure què us sembla... Aquest fragment forma part d'un text més llarg, ja se sap, ficció, literatura... i res més :)</b><br />
<b><br />
</b><br />
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 16pt;">1<o:p></o:p></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">A la masia tothom havia anat de cul. I a ella què li importaven les terres, els tractors, les granges i el seu tiet fent-se el graciós perquè no sabien entomar la mort, desgraciats sense sentiments, mentre la iaia es consumia en aquell llit envellutat, fosc i podrit. Quan li va donar la mà i va notar que era freda com el gel es va espantar, però la iaia encara va moure els llavis i li va fer un gest perquè hi acostés la seva orella. Nena, que hi hagi pau entre els teus tiets i el teu pare, maca, fes cas a aquesta pobra vella que s’està apagant com un llumí mal girbat. I tu, que ets intel·ligenta, no deixis que <st1:personname productid="la Ricarda" w:st="on">la Ricarda</st1:personname> em remeni els asmaris de la casa, Èlia, nena, ajuda les teves ties, i no deixis que sigui ella la que em doni la medicació, que no em posi la mortalla, nena, que ni <st1:personname productid="em miri. I" w:st="on">em miri. I</st1:personname> quan va entrar <st1:personname productid="la Ricarda" w:st="on">la Ricarda</st1:personname> plorant a l’habitació i li va sanglotar gairebé a la cara, la iaia Carme només va acabar de tancar els ulls i va moure la mà per tornar-se a quedar sola amb mi, que sóc la seva néta preferida perquè sóc la filla del seu fill predilecte, el més carinyós, el que més m’ha cuidat, el que més m’ha escoltat, el que més s’ha semblat al meu home, el teu avi, nena, que ni la teua mare va conéixer, o potser sí, uns mesos abans de morir-se, nena, bonica, no ploris per la iaia i et vull fer un encàrrec, has de cuidar del papa, que ja és gran i et vol molt, un paràs és, això és el que ha sigut per a tu, un paràs. No li tinguis en compte allò que va fer, ho va fer per tu, reina, els homes són així, i les dones els hem de confortar i obeir, no voldràs pas estar-hi per sobre, això mai, nena. Pensa que quan la meva mare va quedar sense marit només el seu sogre el va poder substituir, en tot maca, el va substituir, perquè què és una dona sense un home? una dona no pot portar les terres; les granges sí, mira <st1:personname productid="la Ricarda" w:st="on">la Ricarda</st1:personname> que se’n surt prou bé amb els porcs, li deu venir de mena, no Èlia, no, que jo mai no dic les coses amb mala intenció, ja ho saps això, jo només vull que hi hagi pau entre tots, i quan em mori, perquè ja sé que falta poc, poquíssim, que vingui mossèn Carles i us trobi a tots junts i en bona harmonia, perquè tu saps que el papa té aquesta mena de nervis que ens van a tots per dins, a mi la primera, nena, però jo me’ls sé contenir i no se’m veuen, ni jo mateixa me’ls veig, però els tinc, els tinc, i el teu pare que no s’hi baralli amb el Dídac i <st1:personname productid="la Ricarda" w:st="on">la Ricarda</st1:personname>, aquesta mossa m’espiava, Èlia, fins que el teu avi li va haver de parar els peus, com va fer sempre, perquè ell manava de veritat, de veritat... em canso de parlar, dona’m aigua, maca, així, ja està bé, tinc aquests reumes que no em deixen respirar bé, acosta’m aquell mocadoret, no, aquell no, el blanc, allà sobre la calaixera. T’agrada, ho sé, te la donaria però el que hi ha a la masia és de la masia, ho saps, no puc pas prendre-hi res, jo, o sí, què caram, encara sóc la mestressa, jo, i sé que <st1:personname productid="la Ricarda" w:st="on">la Ricarda</st1:personname> ho llençarà tot, és una pobra noia, no té cap gust en res, i les seves filles són igual que ella, pobres noies, hi ha coses que no es poden canviar, el teu pare no pot amb elles, amb cap de les tres, nena, no us hi baralleu, per l’amor de Déu, continueu sent bons cristians, sou família, mossèn Carles ha d’arribar ara, que m’avisin, el teu pare, sí, és fora, que entri després de <st1:personname productid="la Maria Encarnaci" w:st="on"><st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> Encarnació</st1:personname>, i aquella que no torni a plorar-me a sobre, he vist com mirava de reull el joier, Èlia, que no em prenguin res, me sents? I ara estima la iaia i veste’n, i digues a <st1:personname productid="la Maria Encarnaci" w:st="on"><st1:personname productid="la Maria" w:st="on">la Maria</st1:personname> Encarnació</st1:personname> que vingui, que no em trobo gaire bé. I això és el que va fer l’Èlia, un petó a la iaia i sortir i avisar la tieta Encarnació i pensar en allò que havia fet el papa i tota la pesca. <o:p></o:p></span></div>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-8842884075402976982012-04-19T00:10:00.000+02:002012-04-19T00:10:30.218+02:00només et demano que escriguis<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">Només et demano que escriguis</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">-regala’m alguna paraula amagada.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">És per això que vull que t’alcis, </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">que sedueixis els llibres</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">-el seu tacte fred congela la teva ànima.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">Voldria alliberar-te de la feixuga càrrega</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">-tornar a estar captiu no és una mala elecció.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">I qui no ho està?</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">Ignores el que està succeint,</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">-dues parelles de llops ensumen la seva caça.</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">(Jo sóc aquí per confondre el teu somriure).</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>Només tu i jo tenim la mesura del que és bo i finit</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA">-escolta la meva veu, encara sóc dins el pou.</span></div>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-79808396218761788542012-03-29T00:13:00.000+02:002012-03-29T00:13:15.999+02:00constructor de realitats<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Avui, per tu,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">el vers s’encavalca dins el meu interior</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">i esquitxes la vida que volies viure.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">No tornes enrera,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">obres una porta com qui obre una llauna buida,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">no esperes res, ni t’importa res.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Avui tu ets constructor de realitats,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">de móns amagats dins la bombolla</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">-pilota rodolant pel pendent del desconsol.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">No saps prendre les regnes</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">del propi desig?</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amaga’t a la foscor,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">esbrina quina és la resposta,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">escriu mots maleïts,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">degolla tots els xais que són fora la tanca...</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">però no cridis en va,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">perquè la buidor es forja a l’interior.</span></div>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-89938711840648242262012-03-24T17:58:00.000+01:002012-03-24T17:58:49.912+01:00ànimaRecordo -amb un bri de malignitat- un pou,<br />
i dins del pou, jo mateixa,<br />
trencada, oblidada o morta.<br />
<br />
Les bèsties havien aprofitat els meus ulls,<br />
una munió d'abelles feien mel de la meva sang,<br />
i totes les coses belles del món<br />
eren fora del meu abast.<br />
<br />
Si hagués continuat existint<br />
i hagués dansat amb l'únic unicorn<br />
que va fer de mi el que sóc,<br />
potser ara, allà dins,<br />
no hi seria jo, sinó simplement<br />
la meva ombra.<br />
<br />
Jo, dins d'un pou.<br />
I totes les coses belles del món,<br />
fora del meu abast.<br />
<br />
I lluny de mi, amb mi, l'unicorn.Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-65093354432963554042012-02-25T22:03:00.000+01:002012-02-25T22:03:09.397+01:00sucre dolç<span style="font-size: large;">Com una tempesta de llum i avarícia,</span><br />
<span style="font-size: large;">com un raig de força discontínua,</span><br />
<span style="font-size: large;">com un xiuxiueig calent, delicat, imprevisible,</span><br />
<span style="font-size: large;">així arriba la força de l'enyorança.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Només un fil transparent ens uneix,</span><br />
<span style="font-size: large;">més enllà de qualsevol distància </span><br />
<span style="font-size: large;">i per sobre de l'amargor que ens envolta.</span><br />
<span style="font-size: large;">La teva dolçor, vidre de sucre,</span><br />
<span style="font-size: large;">omple la meva vida.</span><br />
<div><br />
</div>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-70112818584383927152012-02-11T21:07:00.001+01:002012-02-12T20:06:22.792+01:00paradisos I<span style="font-size: large;">Toco els teus dits amb la punta dels meus,</span><br />
<span style="font-size: large;">mires de fer-te enrere però el contacte et referma.</span><br />
<span style="font-size: large;">Només el fred és més dur que la teva carícia,</span><br />
<span style="font-size: large;">-mentre un vent suau ens gronxa des de la finestra.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Pretenies vendre'm un paradís d'orquídies</span><br />
<span style="font-size: large;">i passegem entre cards i bestioles immundes;</span><br />
<span style="font-size: large;">res no és el que sembla,</span><br />
<span style="font-size: large;">ni tan sols les nostres obscures ombres.</span>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-56475342823185262262011-12-30T11:29:00.000+01:002011-12-30T11:29:09.467+01:00el temps<table align="center" bgcolor="#990000" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="width: 600px;"><tbody>
<tr><td class="TEXT2" width="450"> Aquest vers és el present.<br />
El vers que heu llegit ja és el passat<br />
-ja ha quedat enrera després de la lectura.<br />
La resta del poema és el futur,<br />
que existeix fora de la vostra<br />
percepció.<br />
Els mots<br />
són aquí, tant si els llegiu<br />
com no. I cap poder terrestre<br />
no ho pot modificar.</td> <td bgcolor="#990000" width="20"></td></tr>
<tr> <td bgcolor="#990000" colspan="3" height="40" width="600"><img alt="Els poemes de Joan Brossa" src="http://www.joanbrossa.org/imatges/imatges/tr.gif" /><br />
<strong>Joan Brossa</strong></td></tr>
</tbody> </table>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-57066135305745095842011-12-28T11:04:00.000+01:002011-12-28T11:04:55.094+01:00avui, no em ve res més innocent al cap...... que els nostres fills preguntant-nos per què... i res més innocent que nosaltres responent-los: per amor, fills nostres... ni més ni menys que per amorNúria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-5384960972356892732011-12-25T18:14:00.000+01:002011-12-25T18:14:20.861+01:00jo confesso<span style="font-size: large;">fantàstica novel·la la de Cabré i, tot i que encara sóc a la pàgina 441, no me'n puc estar de copiar un dels fragments -n'hi ha molts i molts altres- que m'ha frapat; parla de la mort, la solitud, l'allunyament, la fredor, la falta de comunicació i, per descomptat, de l'amor:</span><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"><i>"La teva mare és morta. Stop. I jo no vaig plorar. Em vaig imaginar la vida sense la mare i vaig veure que seria ben igual que fins llavors (...) I la meva pregària amb lletanies va ser mare, t'has mort sense dir-me per què tu i el pare estàveu tan allunyats de mi; t'has mort sense dir-me per què estàveu tan allunyats entre vosaltres; t'has mort sense dir-me per què no has volgut mai tirar endavant cap investigació seriosa sobre la mort del pare; t'has mort sense dir-me, oh mare, per què mai no em vas acabar d'estimar. I vaig pensar aquesta pregària perquè encara no havia llegit el seu testament."</i></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span>Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6335580897832674940.post-4535004245902551302011-12-23T20:00:00.000+01:002011-12-23T20:00:12.443+01:00i per acabar...... la mort, com acaba tot,<br />
com acaben les coses importants,<br />
i les que ens van agradar,<br />
i aquelles que vam estimar,<br />
i també les que vam odiar.<br />
<br />
La mort, com a principi de tot,<br />
i com a final també, sí,<br />
però insisteixo, el teu principi,<br />
i el meu, sí, el meu.Núria Talaverahttp://www.blogger.com/profile/18062275163778686502noreply@blogger.com8