Carlos Edmundo de Ory és un gadità fill del poeta Eduardo de Ory, autor d'una obra que fuig veloç de qualsevol etiqueta i, per això mateix, és molts poetes alhora.
Només puc dir, per acabar aquesta sèrie de poetes insòlits, que jo també ho faria, Carlos, si tingués un cavall...
Si tuviera un caballo...
Si tuviera un caballo en vez de una metáfora
si callara mi boca como calla la luna
volaría lejos de tanta tristeza,
no escribiría ni una sola línea.
(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)
2 comentaris:
Molt bé. Jo ja ho vaig expressar, però volia el cavall blanc. Potser no s'haurien de posar condicions als desigs, ¿no trobes?
potser no, però en aquest cas el cavall hi ajudaria molt, ja que per fugir de la tristor es necessita un bon transport :)
El cert és que aquest fragment de poema m'atrau perquè penso que el poeta en el fons no vol deixar d'escriure -i potser tampoc no es vol allunyar de la tristor- i per això posa aquestes condicions.
En fi, un gran poeta
Gràcies per la visita, Olga
Publica un comentari a l'entrada