19 de maig 2013

El que queda de mi. IV de XX


Vas venir a trobar-me una nit.
La vida deu ser això,
abandonar-se a algú fins que no et vol més.

9 comentaris:

Rafael Meyerhofer ha dit...

La vida deu ser això

Núria Talavera ha dit...

Sí, és més q probable

M. Roser ha dit...

Potser no cal esperar i fer el pas...
Diuen que la tramuntana influeix en les persones...ara ho entenc, amb aquestes ventoleres dels darrers dies!!!

Núria Talavera ha dit...

Jjjj el vent fa embogir és cert

M. Roser ha dit...

Dona, jo volia dir que estàveu com un llum, he, he...

Rachel ha dit...

La vida és molt més que això
no cal abandonar-se a ningú
compartir moments, que van, que venen i nar fent.
Un petonàs Núria!

Núria Talavera ha dit...

Roser! jjj ara m'has fet riure, ara t'escric un mail :)

Rachel, bonica, és cert, però al llarg de la sèrie ja miraré de trobar tot el que és la vida; per descomptat els moments compartits amb algú en formen part :) una bona abraçada!

Josep Lázaro ha dit...

D'aquesta aproximació hauria de brillar la predisposició per un abandó recíproc.

Salut..

Núria Talavera ha dit...

això és difícil, Josep