10 de maig 2013

El que queda de mi. I de XX

Cansada de perdre sempre.
La vida deu ser això,
fins que no queda res.

13 comentaris:

Joana ha dit...

La vida, sovint, és una "marrana".
Però ens obliga a seguir, i lluitar.
Ànims.

Jaume ha dit...

Diuen que només ens hem d'aixecar una vegada més de les que caiem.
No és fàcil però s'ha de fer. Una vegada, i una altra, i una altra… i algun dia la vida ens sorprendrà, per fi, per a bo. No ho dubtis.
Molta força!

(paraules que et dic a tu només per llegir-les jo una vegada més… a veure si me les acabo creient de debó).

Núria Talavera ha dit...

ja... bé volia donar un punt d vista diferent del q acostumo a tenir... sóc d les q s'aixequen incansablement :-)

miquel ha dit...

Però cada pèrdua indica una lluita. I no és això el que importa? Tu ho dius.

Rafael Meyerhofer ha dit...

el problema de considerar la vida com una lliga sencera es que sembla que no saps gaudir dels partits guanyats, sempre pots fitxar per un equip millor, ja ho deia el poeta " futbol es futbol"

Núria Talavera ha dit...

no sabria què dir-te... la lluita cansa i suposo q també arriba el moment d descansar no? El problema d les batalles és q provoquen pérdues irreparables :-(

Núria Talavera ha dit...

la vida no és un partit d futbol i a mi el joc no m'agrada... la vida es la vida y no sus resultados... tb ho deia el poeta... en fi, només paraules jjjj

maria ha dit...

Sí, queda tornar-se a aixecar.^-^

M. Roser ha dit...

No, Núria, la vida son més coses, em costa d'imaginar que tot siguin pèrdues que hem d'anar superant, sempre hi ha petites victòries, però de vegades estem tan obsessionats en les derrotes, que no les sabem descobrir.
És un mica allò, que els arbres, no ens deixen veure el bosc...
Petonets bonica.

Núria Talavera ha dit...

tens tota la raó Roser, però suposo q arriba un moment q la pèrdua supera el guany o q guanyes degut a q has d perdre... potser podria canviar el verb "perdre" per "triar" ... en tot cas, he triat i per això he perdut... :-( però no tenia opció... suposo q em referia a la disjuntiva aqsta... q perdo la mà dreta o el peu esquerre? doncs no sé, funcions diferents pero me'ls estimo igual :-(

un petonàs Roser i, com diu ma filla, una gran abraçada

Núria Talavera ha dit...

justament això pensava... i si en comptes d'enfrontar-nos ens hi deixem anar? segur q és menys esgotador :-)

Núria Talavera ha dit...

jjj un petó i una estiradeta suau d trenes!!!

M. Roser ha dit...

És que Núria, sempre que triem, ens toca perdre alguna cosa...
Més petonets i també una gran abraçada.( que maca la nena)