30 de maig 2013

I amb això...

Vacances blogaires fins que pugui tornar a ser jo :). He triat aquest de tots els que he escrit en aquest blog per repetir... una reposició, com a la TV:
 
Potser la llibertat era això,
preparar-se per a la solitud,
sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,
dibuixar el moment...

Qui sap si així tornaràs.
Jo et regalo el que era teu...

I amb això...
la llibertat.

8 comentaris:

M. Roser ha dit...

Núria, veig que necessites unes petites vacances, de tant en tant, va bé aturar-se i reflexionar...
Has escollit uns versos plens de nostàlgia...Però jo espero que un dia, la llibertat, et porti la felicitat.

Molts petonets, bonica.

Núria Talavera ha dit...

Sí :-) fins i tot diria q necessito unes vacances d mi mateixa...

una bona abraçada Roser

Jaume ha dit...

Unes vacances de tu mateixa???
Amb el teu permís, t'agafo el concepte. Crec que és el que necessito des de fa temps.

Núria Talavera ha dit...

Tot teu :-)

Guspira ha dit...

Gaudeix d'aquesta solitud per tal de sentir-te lliure i després torna amb força!

Núria Talavera ha dit...

Més sola que lliure però b... és el q hi ha. Gràcies x comentari :-)

sargantana ha dit...

tenim un somni,
si tambe es el vostre...
us convidem a participar a aquest blog:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

us hi esperem !!

Olga Xirinacs ha dit...

Quedem a l'espera...