28 d’abril 2010

lost

enyorats 80, enyorats 15 anys...


26 d’abril 2010

paraules al cibercafè

Escric des de l’interior.
La vida s’ha tornat interior.
(Contamina).

El so del vers colpeja
amb força el front.
Camino d’esma,
perduda en sentiments inquietants.
(Trencadís).

Deixo la vida,
abraço el mot,
abandono el tresor
i el cibercafè es torna
recer. A recer de tot,
de la vida, del mot.
(Només quimeres).

19 d’abril 2010

"...perquè m'estic escrivint a sobre"

La setmana passada vaig tenir el plaer d’assistir a la conferència que Jaume Cabré va fer a la biblioteca de Sant Sadurní amb el títol “Escriure vivint i viure escrivint”. Vam passar una estona molt interessant escoltant les reflexions en veu alta del acabat d’estrenar Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i autor d’obres tan reconegudes com Senyoria, Viatge d’hivern o Les veus del Pamano. Cabré va ser un conferenciant agradable i amè, que va saber transmetre la passió per la literatura i pel fet d’escriure i que va escoltar amb atenció les intervencions del públic per anar responent eloqüentment i pacientment cadascuna de les nostres preguntes. Aquestes són algunes de les seves paraules sobre el fet d’escriure:

“L’escriptura dona sentit al viure”. “Sempre duus a dintre els personatges que estan creant, t’hi aboques”. “L’angúnia de la creació”. “Quan començo una novel•la mai no sé com anirà (...) Començo a treballar sense saber què vull fer (...) Començo a escriure, és com caminar per un paisatge ple de boira, no tinc idea d’on vaig”. “Si no escric no em trobo bé, no puc deixar de fer-ho”. “Comences a perfilar els personatges, sempre hi ha alguna cosa que t’encanta... la mira d’un, el gest d’un altre... (...) durant mesos col•loco els elements, amb la paciència de reconèixer que estàs escrivint una novel•la”. “Vas creant un possible món del caos... com que sé que tinc temps, m’habituo a aquest caos... no sé quin serà el final perquè tampoc no sé el principi, mai no començo pel principi”. “El que transmet l’escriptor són sensacions, passions, anhels, somnis, temors, contradiccions”.

15 d’abril 2010

Calamaro i Raimundo Amador

ai qué gustito pa mis orejas...

14 d’abril 2010

pluja i República

Al final serà cert
que el món s'ha tornat boig,
i que plouen margarides,
i granotes, i pols en equilibri.

I que d'aquesta pluja constant,
esquizofrènica,
entabanadora de mots i de persones,
d'aquesta pluja -deia-,
en sortiran poemes,
paraules,
pensaments,
papers mullats.

Finestra d’emergència.
Martell trenca-cristalls
de finestra d’emergència.
Guant de martell trenca-cristalls
de finestra d’emergència.

Emergència.
Guant de cristall.
Finestra de pensaments.
Fugida.

Només això, papers mullats.

12 d’abril 2010

i després de la independència, què?

Ahir, a Torà, vaig aprofitar l’estona de diumenge al matí per anar a escoltar una conferència que feia l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, convidat pels organitzadors de la consulta sobre la independència de Catalunya en aquesta població de la Segarra.

Em va interessar el punt de vista que va aportar. Ell mateix em va comentar en acabar la xerrada-col•loqui que, “aquest no és el meu tema, però aprofito per parlar del que realment conec i m’interessa”, però penso que va estar molt bé fer una reflexió sobre quin podria ser el panorama després d'haver assolit la independència, i és que sovint a la vida tenim molt clar el que no volem i, en canvi, ens costa molt més definir el que realment ens agradaria.

Oliveres va parlar d’una Catalunya independent nova, no una rèplica del que és ara l’Estat Espanyol, amb un tarannà bàsicament solidari i cooperatiu en els àmbits econòmic, polític i social. Com hauria de ser la nova Catalunya?

1/ Una Catalunya que donés feina a tots els seus ciutadans/es. Per aconseguir-ho, caldria repartir entre tots el treball existent (reduir la jornada laboral) i revitalitzar les cooperatives.

2/ Un país que moderés el seu consum, reduint tot el que és superflu.

3/ Un país amb un sistema autònom de finançament, òbviament, sense que això volgués dir deixar de ser solidaris amb altres llocs del món, però amb qui vulguem i com vulguem. Caldria, també, una revisió de la funció de les caixes d’estalvi, les quals haurien de ser institucions amb beneficis bàsicament socials!

4/ Un país sense centrals nuclears, on les energies renovables fossin la principal font de subministrament.

5/ Catalunya hauria de tenir uns ajuntaments rics i potents, que poguessin estar al servei dels ciutadans d’una manera pròxima i que comptessin amb els recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població.

6/ És evident que Catalunya haurà de ser republicana! i tenir una presència activa i visible com a Estat a Europa.

7/ Un país pacifista, sense exèrcit, com els altres 24 estats independents del món que no en tenen.

8/ Caldria perfeccionar la democràcia: tots els partits polítics haurien de fer eleccions primàries i a les eleccions hauríem de poder votar llistes obertes.

9/ Tancaríem moltes presons i activaríem les polítiques de reinserció social.

10/ Aquest nou estat s’asseguraria de cobrir les necessitats bàsiques de tota la població quant a educació, sanitat, infrastructures i habitatge, evidentment amb bons serveis públics.

11/ Un estat amb el català com a única llengua oficial i amb uns mitjans de comunicació al servei -real- dels ciutadans i ciutadanes.

12/ Catalunya hauria de ser generosa i acollidora amb els immigrants.

Moltes idees amb les quals podem o no estar-hi d’acord. Reconec que a mi no em desagrada aquesta ... utopia?

08 d’abril 2010

bellesa

Parlant de bellesa...

Progressió

L'home culte
em parlava de la bellesa de l'Amazònia
de l'amor en la literatura,
de la guerra del Pacífic,
dels miracles segons la ciència.

L'home savi,
de la guerra,
dels miracles,
de la bellesa,
de l'amor.

L'home
em va fer l'amor i la guerra.
Va ser aleshores,
que vaig aprendre a fer miracles
per tal d'arreplegar, d'un sol braçat, tanta bellesa.

Cèlia Sànchez-Mústich
A la taula del mig

06 d’abril 2010

Dones II: Frederica Montseny


"Ella va demostrar que es podia ser àcrata, ministra i dona".

Política i sindicalista anarquista espanyola. Va ser ministra durant la II República. Les seves mesures foren d’un abast nou i volien afectar la normalització de l’avortament, la integració de les prostitutes a la vida social, la igualació de sous... Era filla dels també anarquistes Joan Montseny i Teresa Mañé, que editaven la Revista Blanca, publicació destacada dins del pensament llibertari espanyol durant el primer terç del segle XX. Frederica hi escrigué sobre filosofia, literatura i feminisme.

A l’exili mantingué una continuació de la seva tasca intel·lectual defensant els valors de tota una vida.

04 d’abril 2010

Empar Moliner al club


El dissabte 8 de maig a les 11 del matí, els membres del club de lectura de la biblioteca de Sant Sadurní farem una mena d'esmorzar literari amb l’Empar Moliner per comentar el llibre que llegim aquest mes, T’estimo si he begut, i per parlar –espero- de moltes altres coses que tinguin a veure –o no- amb literatura, llibres, actualitat...

Reconec que tinc moltes ganes de conèixer l’Empar en persona i alhora em fa una mica de por: i si en el seu pròxim conte la protagonista és una moderadora d’un club de lectura? Ja tremolo només de pensar-ho... i és que quan recordo els contes del T’estimo se m’apareixen tan clarament algunes situacions i personatges quotidians retratats amb aquella dosi de clarividència barrejada amb ironia demolidora... Ets bona Empar, no és fàcil observar en comptes de mirar simplement, adonar-se en comptes de veure, i explicar en comptes d’escriure... Observar, adonar-se’n i explicar-ho de tal manera que ens puguem riure de nosaltres mateixos... com diria el meu psicòleg -si en tingués- riure és la millor teràpia.

Doncs això, que hi esteu convidats i convidades (Empar, no em tinguis en compte aquesta llicència políticament i genèricament correcta:) a l'acte durant el qual, com acostuma a passar al Penedès, no hi faltarà el cava ben fred.