La setmana passada, i també com a activitat dins de les jornades culturals organitzades a l’institut on treballo, més de 200 alumnes van assistir al concert que van fer l’Anna Roig i L’ombre de ton chien, grup revelació 2009 per la crítica de la revista Enderrock i guanyadors, per votació popular, del Premi Enderrock al millor videoclip del 2009, “Je t’aime”.
L’Anna és una exalumna del centre i realment és emocionant i sorprenent veure com ella -i alguns altres exalumnes, com per exemple el Cesk Freixas- han aconseguit fer realitat un somni a base de treball, constància, ganes i - òbviament -talent. Amb una veu deliciosa i captivadora, una música suggeridora i unes lletres d’allò més divertides, originals i sorprenents, Anna i el grup ens descobreixen la cançó francesa des d’un vessant –crec- innovador i molt connectat amb el seu entorn més proper.
No li perdeu la pista a l’Anna i L’ombre de ton chien, penso que comencen una etapa d’èxits i que el futur que se’ls planteja és molt i molt interessant. I no cal dir que a nosaltres, com a exprofes, ens cau la bava :)
9 comentaris:
No som parents, els hauré de descobrir, últimament en sento parlar molt.
no te'ls perdis, Òscar, són boníssims!!
Bones Núria,
sóc l'Oriol Noya, suposo que te'n deus enrecordar de mi :)
He arribat per casualitat a aquest post i m'ha agradat molt que es parlés de l'Anna, d'en Magí i d'en Cesk, ja que m'ha fet corroborar un pensament que fa molt que em volta pel cap.
Penso que és molt bona idea això de portar antics alumnes de l'Inter a fer xerrades per als actuals alumnes, però crec que no es potencia suficient. Últimament fa molt que penso que de l'escola intermunicipal n'han sortit grans professionals i grans persones, i penso que seria molt valuós i enriquidor per als joves que actualment hi estudien (i segurament per als professors que van contribuir a formar-los) poder conèixer de primera mà les experiències d'aquells que fa uns anys estaven a les seves aules. Tinc claríssim que molts estarien encantats de venir un dia a l'escola i reflexionar sobre com els hi ha influenciat el pas per l'Inter, com van afrontar el salt a l'Universitat (dubtes, reptes), com es van desenvolupar en la seva trajectòria professional. Penso que amb el gran nombre d'alumnes que n'han sortit es podrien trobar perfils molt diferents, i estic segur que tots tindrien quelcom a aportar.
És una proposta que deixo a l'aire per si la voleu considerar.
Salutacions!
Tocarà fer el xafarder, doncs. Els nous talents són sempre benvinguts.
Doncs em sap greu discrepar però... Jo els he sentit una mica (potser poc) i la veritat és que no em fan el pes. Tinc la impressió que sé què volen però no hi acaben d'arribar, imiten, tasten... Potser se'ls ha de donar temps?
Oriol (Noya),
sóc el Ricard i no només me'n recordo de tu, sinó que estic d'acord amb tot el que proposes. És més, penso que no només hauríem de tirar dels qui fan feines més públiques com l'Anna o el Cesk, sinó que també dels que de manera més anònima heu desenvolupat la vostra carrera professional.
Demà mateix faré córrer el comentari que has deixat al 'Nebuloses' perquè arribi a més gent de la casa.
Sou el capital més important de l'Escola i estaria molt bé que en aquests moments de desgana de molts estudiants, els hi poguéssiu explicar qui sou, d'on veniu i com heu aconseguit el que ara teniu.
Molts records!
Oriol, és clar que me'n recordo de tu! m'ha agradat molt el comentari que has fet i, com el Ricard, estic d'acord que vosaltres sou el nostre tresor (ja ho vaig dir així al Cesk no fa gaire). Em sembla molt bona aquesta idea-proposta, que es podria dur a terme de moltes maneres (fins i tot amb una associació d'exalumnes, per exemple). Estic segura que a l'escola en parlarem, i no cal dir que estem oberts a totes les propostes més concretes que ens volgueu fer. Al meu perfil -i al del blog del Ricard- hi ha un correu electrònic, i també tens -suposo- el de l'escola... Estem en contacte, doncs!!
Lluís, sí, dona'ls temps :)) t'agradaran
És com tornar a visitar la casa on havies viscut i on ara hi viuen altres. Aquests altres es poden sentir motivats per la feina o art dels que en van sortir.
És positiu per a tothom, doncs.
Felicitats.
Oi tant!! :) quins grans talents!
Publica un comentari a l'entrada