La poesia s’alimenta de poesia,
-i de mirades, sí, creuades
en un semàfor vermell.
I de més poesia, amor; en silenci.
-I de trobades, sí, impossibles
cafès de matinada.
I de més poesia, amor; a crits.
La ràbia s’alimenta de ràbia,
-i de res més, amor meu,
de res més.
7 comentaris:
Doncs caldrà, per la poesia i per tantes coses més, deixar la ràbia sense cap plat a taula.
Poesia, mirades creuades....compte amb massa cafè, farà sortir ràbia...
........
Referent el que em preguntes d'on són les fotos de la darrera nota, són als Comalats, zona integrada per pobles petits com Conesa, Passanant, Forès...aquestes fotos són de Passanant i Forès. Lloc per descobrir, solitari i intens alhora. T'ho recomano. Els poemes et sortien igual o millor que ara.
Fins aviat
Doncs caldrà deixar la ràbia a una banda i donar pas a la poesia. És molt més saludable i, evidentment, més bonica... ;)
Sí, mirades creuades.
Sí, trobades impossibles.
l'amor, la poesia i la ràbia massa sovint van de braçet...
gràcies pels missatges
O amb ràbia deixar fluir la poesia... o transformar la ràbia en poesia i començar a córrer...
Una abraçada ben forta,
David Caño
David, tot un luxe que et passegis per aquí, moltes gràcies :)
petons
Publica un comentari a l'entrada