David Caño ha vist el futur en 4D

“Aquest és el primer vers, Blai, com un petó”.

Així comença el poemari de David Caño, He vist el futur en 4D, editat per Moll a la col•lecció Balenguera, un recull de poemes que ha guanyat el XI premi de poesia Vila de Lloseta 2009. Blai és el fill futur al qual s’adreça Caño en aquest primer vers i al llarg del llibre en un diàleg vital i gens estàtic, ple de reflexió, esperança i paraula poètica: “Parla sabent que t’equivoques, Blai, mesura només la pronúncia, fuig de qualsevol dogma i, sobretot, repinta de vius matisos el gris brillant de la teva llibertat”.

El títol fa referència a les ecografies en 4D, les quals, tal com s’explica a l’inici, permeten veure el fetus en tres dimensions i en temps real, en moviment. I així ha estat, de fet, la lectura que jo n’he fet, real i en moviment, ja que m’he deixat portar de la mà –i la veu- del poeta pels camins suggeridors i temptadors que proposa, per l’estil pla, rotund i consistent, “Tot restarà immòbil. Es farà el silenci i rebentarà els timpans”, i pel llenguatge alliberador i sense complexes que utilitza.

La tendresa d’alguns fragments d’aquestes proses poètiques es barreja amb una certa aspror o pèrdua d’ingenuïtat, la que comporta, potser, el camí dels anys “Nosaltres, feliços en la més essencial innocència, brindem pel dia aquell que vam decidir deixar de conspirar per començar a viure”. M’agrada especialment el to del text, “Vaig conèixer l’amor en una festa major. La barra desmuntable. El tacte de les mans. La prudència de les mans. Vaig besar l’amor a prop del mar, al Poblenou.” i aquesta segona persona amb què s’adreça, també, al lector “i tu, protagonista absent, ignores les meves ànsies obsessives per assassinar la feliç ingenuïtat i el plural dels meus poemes”.

El llibre conté un interessant pròleg de Lluís Calvo, que desvetlla moltes de les claus per a la lectura dels poemes, però sens dubte el que més us recomano és que directament llegiu i descobriu David Caño –si és que encara no ho heu fet- perquè és i esdevindrà, al meu entendre, una de les veus poètiques més trencadores i potents del nostre moment vital. Us agradarà tant com a mi, no en tinc cap dubte.