Ahir dimecres, i en el marc d’unes jornades culturals que organitzem al meu institut, vam poder gaudir de la visita de Mah Ladih, delegat del Front Polisari a Catalunya. Ladih va explicar la realitat del poble sahrauí a l’alumnat d’una manera clara i molt entenedora.
Prèviament a la conferència, vam veure el curtmetratge “Laila”, dirigit per l’actriu Sílvia Munt i guanyador d’un Goya, on una nena sahrauí narra la seva visió idealitzada del seu país des de la haima d’un dels camps de refugiats del desert d’Argèlia.
La conferència va acabar amb preguntes sobre el mur de 2700 Km que travessa el Sàhara de nord a sud, l’idioma propi dels sahrauís i la possibilitat real que el poble sahrauí pugui assolir algun dia la independència.
No puc negar que el que més em va emocionar de tot plegat –sí, emocionat- va ser tornar a comprovar que quan travessem les barreres estrictament acadèmiques i oferim als adolescents activitats que tenen a veure amb els seus interessos o que els obren nous camps de coneixement, sovint la resposta és positiva. I això vol dir que, malgrat el pessimisme que últimament ens envolta, no ho tenim tot perdut amb els joves. O això vull creure.
2 comentaris:
Una de les coses que més em va agradar dels meus anys d'institut van ser les activitats d'aquest tipus que feiem. Molt i molt enriquidores :-)
és veritat, jo recordo amb especial "carinyu" un concurs de cuina i una excursió amb el profe de física :))... ais, què bonic ser adolescent!
Publica un comentari a l'entrada