05 de març 2010

vull ser una dona "curva"

Meravellós poema del sensacional poeta Jesús Lizano, a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un recital poètic, la cloenda d’un petit taller de poesia que vam fer amb els alumnes de primer d’ESO a la Casa Ramona


Las personas curvas

A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo;
y me gustan las curvas
y los pechos curvos
y los culos curvos,
los sentimientos curvos;
la ebriedad: es curva;
las palabras curvas:
el amor es curvo;
¡el vientre es curvo!;
lo diverso es curvo.
A mí me gustan los mundos curvos;
el mar es curvo,
la risa es curva,
la alegría es curva,
el dolor es curvo;
las uvas: curvas;
las naranjas: curvas;
los labios: curvos;
y los sueños; curvos;
los paraísos, curvos
(no hay otros paraísos);
a mí me gusta la anarquía curva.
El día es curvo
y la noche es curva;
¡la aventura es curva!
Y no me gustan las personas rectas,
el mundo recto,
las ideas rectas;
a mí me gustan las manos curvas,
los poemas curvos,
las horas curvas:
¡contemplar es curvo!;
(en las que puedes contemplar las curvas
y conocer la tierra);
los instrumentos curvos,
no los cuchillos, no las leyes:
no me gustan las leyes porque son rectas,
no me gustan las cosas rectas;
los suspiros: curvos;
los besos: curvos;
las caricias: curvas.
Y la paciencia es curva.
El pan es curvo
y la metralla recta.
No me gustan las cosas rectas
ni la línea recta:
se pierden
todas las líneas rectas;
no me gusta la muerte porque es recta,
es la cosa más recta, lo escondido
detrás de las cosas rectas;
ni los maestros rectos
ni las maestras rectas:
a mí me gustan los maestros curvos,
las maestras curvas.
No los dioses rectos:
¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!
El baño es curvo,
la verdad es curva,
yo no resisto las verdades rectas.
Vivir es curvo,
la poesía es curva,
el corazón es curvo.
A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas

7 comentaris:

Calpurni ha dit...

Hi ha moltes coses rectes que no m'agraden, però hi ha una que sí m'agrada: la veritat. La preferisc sense corbes.

Jordi Guerola ha dit...

De tant "curvo" que sóc, sóc gairé redó.
:)

DooMMasteR ha dit...

Quin poema més rodó! :-)
Ara se que no soc una persona recta :-)

joanfer ha dit...

Estan molt bé les curves. Però no creguis que tot són flors i violes! De vegades, algunes, marejen massa... ;)

Olga Xirinacs ha dit...

Com en totes les coses d'aquest món, no es pot ser dogmàtic. Queda bé en poesia, diu algunes veritats, però cal observar els matisos.
Ara, el poema, declamat, deu obtenir grans aplaudiments.

Núria Talavera ha dit...

Com m'agrada que els comentaris que ens fem els blogaires acabin d'arrodonir ;) les entrades que escrivim, oi?

Sí, és cert, a la vida el tot i el res, el mai i el sempre, el blanc i el negre, l'amor i el odi... els extrems no contenen cap veritat absoluta, i moure'ns en l'entremig dels matisos potser és el més acostat a l'equilibri. De tota manera, m'agrada d'aquest poema la força que transmet, i él record que tinc de la declamació que en va fer el mateix Lizano i dos dels meus alumnes de llavors. La metàfora de la "curva" m'ha atrapat, ho reconec :)

bona, feliç i rodona setmana!

txernòbil brain ha dit...

boníssim, visquin les corbes!