ara que encara sóc arran de mar i que no tinc cap altra vida que la meva, veig i sento els vaixells, impossibles, i la pluja d'aquest agost que no s'acaba mai més però que no vull que s'acabi mai... I només petons blaus damunt la sorra
Núria els teus poemes cada cop m'agradan més,tenen quelcom de tendre i viu...Agost...la pluja que no ha d'acabar mai...els petons a la sorra...i els vaixells..et felicito un cop més...
4 comentaris:
ni els records d'agost ni els petons blaus s'obliden mai
Núria els teus poemes cada cop m'agradan més,tenen quelcom de tendre i viu...Agost...la pluja que no ha d'acabar mai...els petons a la sorra...i els vaixells..et felicito un cop més...
poema gran de la gran Núria,
gràcies pel comentari,
Davidcc
gràcies companys ;)
Publica un comentari a l'entrada