09 de gener 2011

paradís perdut

prestatgeries plenes de llibres
on descansen els somnis;
llençols acabats de rentar
-ella encara somica.
Paelles lívides,
espantades per tanta solitud.

Fins i tot el gos udola
-ells tenen nostàlgia de tu.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Bell i nostàlgic aquest poema. En perdem molts, de paradisos, però en construïm de nous.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Olga, has utilitzat dos adjectius que resumeixen perfectament el que intentava transmetre, ja que penso que la nostàlgia té un punt de bellesa interessant.

I sí, tens raó, i tal vegada el cicle vital consisteix en això, en perdre i construir paradisos.

que tinguis un bon diumenge