12 de gener 2011

tarda de reis


i la tarda s’ha escolat entre els nostres dits
mentre féiem veure
que qualsevol regal era bo de tenir.
Truques a casa teva
i demanes un polsim de tendresa.

Tota la resta, no importa.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Què tal, Núria


regals i tendresa


està bé



salut i peles

Anònim ha dit...

S'escola la tarda com el temps ens defuig... la tendresa ens consola,
i l'anhelem com l'or... Bell poema Núria...

Una abraçada...

cassini ha dit...

unes paraules que son molt certeres .
un polsim de tendresa es molt valiós !
fantástic el teu poema Nuria.

Salutacions

maria ha dit...

Tens raó.No importa.

Tinc molt mal caure ha dit...

mentre el polsim no et faci estornudar!

DooMMasteR ha dit...

No cal res més en el fons.

Núria Talavera ha dit...

gràcies per deixar la vostra empremta, les entrades dels blogs s'alimenten dels comentaris, m'agrada llegir el que en penseu ;)

tendresa i poesia per a tots nosaltres :)

Rafael Meyerhofer ha dit...

Per empremta la que deixen en nosaltres els teus poemes, gràcies, continua així

somni i malson ha dit...

La tendresa viu al teu blog, et llegeixo molt Núria.

Núria Talavera ha dit...

gràcies somni, espero poder continuar escrivint durant molt de temps :)

magazine.cat ha dit...

Hola truco a casa teva per saludar-te, un poema molt bonic. :)

Núria Talavera ha dit...

gràcies magazine, benvingut :)

Jordi Dorca ha dit...

Em corprèn el silenci, ple de sentit, que imposa, transgressorament, l'única coma del poema.

Gràcies per haver-te afegit al meu blog i per oferir-nos els teus poemes.
Jordi Dorca, des de Torelló