10 de juliol 2011

batec


Fa estona que has marxat
i encara tens les mans sobre la meva pell.
Enyorat, recorres, poc a poc,
cuixes i braços, natges i esquena,
i recolzes el teu desig altiu
sobre el meu pit,
amb l’instint primigeni
de tot el que ha d’esclatar.

7 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Quan el record d'un moment viscut de forma intensa es perllonga en el temps...és un batec de vida.
Petons,
M. Roser

maria ha dit...

Quanta enyorança...

somni i malson ha dit...

Els teus poemes ens fan bategar, un petó.

la Teresa ha dit...

Molt maco, Núria. M'agraden molt els dos primers versos.

Núria Talavera ha dit...

cal mantenir els bons records bategant dins el nostre cor, perquè de mantenir-ne els dolents ja s'encarrega el nostre cervell (malparit ;)

gràcies per les vostres paraules

Toni ha dit...

M'agrada molt aquest poema, Núria, especialment la imatge dels dos primers versos: bona troballa. Feia temps que el rellegia, i he pensat hui: "Li ho diré. Això sempre anima."

Núria Talavera ha dit...

gràcies Toni, és cert, necessitem dosis periòdiques de paraules maques per anar vivint.