01 de gener 2013

libació

Desitjo regar amb mel
tot el que transcorre sense mesura:
les hores, la vida, l'estiu,
el temps de l'enamorament, la meva infantesa...

Una capsa plena de lluna
inventa el meu interior
i el forma de nou,
només amb l'objectiu
de convertir-lo en cendres.

Seré capaç de renéixer?



12 comentaris:

Calpurni ha dit...

Molt bonic poema.
Seràs caparç de renéixer, sí.
FELIÇ [MILLOR] ANY NOU !!!

M. Roser ha dit...

Hola Núria, quant de temps...No sé si tot això regat amb mel serà un mica massa ensucrat...
Aquesta lluna pretén convertir el teu interior en cendres? Potser un raig de sol,(força de voluntat) t'ajudarà a renéixer...
Que tinguis un Bon Any ple de petites coses que et facin feliç.
Petonets.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies! també x a tu :-)

Núria Talavera ha dit...

Jjj sí... records d moments dolços guarnits amb mel... en el record tot és desmesurat, tant allò bo com allò dolent.

Bon any també x a tu Roser!!!! una abraçada

Joan ha dit...

Doncs bon any, regat amb dolça lentitud. Per un dolcíssim 2013.

Rachel ha dit...

Ompliràs regadores sense voler, de ganes, dil·lusions, de motivació...i reneixeràs així, com si res. Segur.

M'encanta el poema!

Bon any! petonets a mode de gotes d'aigua que t'ajudin a renéixer...

Helena Bonals ha dit...

Bons desigs pel nou any i per sempre!

Gregori Samsa ha dit...

Reneixeràs
o no seràs
heus aquí la qúestió

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Joan, et desitjo el mateix :-)

Núria Talavera ha dit...

Gràcies maca, és curiosa la coincidència amb el teu post :-) una abraçada i bon any x tu tb

Núria Talavera ha dit...

Igualment Helena!!

Núria Talavera ha dit...

Renoi Samsa... Potser trobaré un punt al mig no?