I amb això...

Vacances blogaires fins que pugui tornar a ser jo :). He triat aquest de tots els que he escrit en aquest blog per repetir... una reposició, com a la TV:

 

Potser la llibertat era això,

preparar-se per a la solitud,

sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,

dibuixar el moment...

Qui sap si així tornaràs.

Jo et regalo el que era teu...

I amb això...

la llibertat.

El que queda de mi. V de XX

He trobat mil pedres al camí.

La vida deu ser això,

ensopegar-les totes,  afeblir l’amor.

El que queda de mi. IV de XX

Vas venir a trobar-me una nit.

La vida deu ser això,

abandonar-se a algú fins que no et vol més.

El que queda de mi. III de XX

He tocat un estel amb els dits.

La vida deu ser això,

mutilar els desitjos fins a buidar el desig.

El que queda de mi. II de XX

He fet llenya de l’arbre caigut.

La vida deu ser això,

acumular la ràbia  fins a no tenir-me més.

El que queda de mi. I de XX

Cansada de perdre sempre.
La vida deu ser això,
fins que no queda res.

paradisos II

Tornem al desert de la memòria,
aquells racons càlids de l'oblit,
on ens gronxen els cants de les sirenes,
on podem renéixer com a infants.

Vull cremar-me sota el sol de la inconsciència,
arrencar-me la pell que ha estat marcada,
treure'm els ulls que han vist el monstre...
tornar a triar -infern o paradís.