29 de març 2012

constructor de realitats

Avui, per tu,
el vers s’encavalca dins el meu interior
i esquitxes la vida que volies viure.
No tornes enrera,
obres una porta com qui obre una llauna buida,
no esperes res, ni t’importa res.

Avui tu ets constructor de realitats,
de móns amagats dins la bombolla
-pilota rodolant pel pendent del desconsol.

No saps prendre les regnes
del propi desig?

Amaga’t a la foscor,
esbrina quina és la resposta,
escriu mots maleïts,
degolla tots els xais que són fora la tanca...
però no cridis en va,
perquè la buidor es forja a l’interior.

24 de març 2012

ànima

Recordo -amb un bri de malignitat- un pou,
i dins del pou, jo mateixa,
trencada, oblidada o morta.

Les bèsties havien aprofitat els meus ulls,
una munió d'abelles feien mel de la meva sang,
i totes les coses belles del món
eren fora del meu abast.

Si hagués continuat existint
i hagués dansat amb l'únic unicorn
que va fer de mi el que sóc,
potser ara, allà dins,
no hi seria jo, sinó simplement
la meva ombra.

Jo, dins d'un pou.
I totes les coses belles del món,
fora del meu abast.

I lluny de mi, amb mi, l'unicorn.