"(...) segons els dies em quedo com de vacances de mi mateix: com si congelés la voluntat, el sentiment i totes les manifestacions físiques que els acompanyen (paraules, posats...). Són moments que em duren dies durant els quals sóc incapaç de sentir res, bo o dolent. Com si dormís, despert. Mantinc una vida vegetativa que no m'impedeix de fer res del que s'espera de mi. Fins i tot sóc capaç de ser el legionari més fill de puta de la història de la Legió. De vegades, no sé pas qui sóc. "
Per un sac d'ossos, Lluís-Anton Baulenas
25 de juny 2011
11 de juny 2011
una vida després de la mort
ha plegat la roba després de planxar-la,
cada peça al seu lloc,
armaris plens de desig.
Una calaixera somriu descaradament,
i una butaca envellutada
recorda, enyorada, el passat llunyà.
Si la foto d'un senyor amb bigoti
baixés del seu altar, per un moment,
i ell obrís els ulls davant la lluita inesperada,
cauria fulminat davant del més profund dels misteris:
ella encara s'obre de cames
pensant en el més enllà.
cada peça al seu lloc,
armaris plens de desig.
Una calaixera somriu descaradament,
i una butaca envellutada
recorda, enyorada, el passat llunyà.
Si la foto d'un senyor amb bigoti
baixés del seu altar, per un moment,
i ell obrís els ulls davant la lluita inesperada,
cauria fulminat davant del més profund dels misteris:
ella encara s'obre de cames
pensant en el més enllà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)