la dona que es va morir de por

Eres allà, mort, et vaig veure a prop;
allà, palplantada, davant la meva filla.
Eres tu o era jo, qui cridava?
La por, encara, enterboleix els records.


PS: El dilluns un gos va atacar la meva filla de dos anys. Tot i que sembla que està bé, encara no puc ni parlar-ne, però sí que he pogut escriure les ratlles anteriors, suposo que tot anirà sortint poc a poc...

l'estiu em trasloca

Tinc un gen perdut, dislocat, boig, traslocat.
A vegades el miro, i ell em pica l’ullet.
Diràs que no pot ser, és cert, però és.
El doctor Jiménez ho sap, més bé que no pas jo,
que tinc un gen traslocat, perdut, boig, dislocat,
i, per sort, -i malgrat tot- equilibrat.