30 de novembre 2010

com les gavines

Creuant els temporals
s'aprèn a planejar
sobrevolant la vida.
A avançar fent servir
la violència del vent.
Com les gavines.

No era lluny ni difícil, Joan Margarit

24 de novembre 2010

maternitats

Cavalls i tortugues i tasses voladores
i altres bèsties encegades
per la llum del carrussel infantil
formen un cercle, frapant i encisador,
de tortuoses formes, que em mena cap a tu.

21 de novembre 2010

plenamar

com una onada lasciva
que rellisca pel teu cos nu
fins a cobrir-lo,
així, el vespre es fa càrrec
del dia i, feinejant amb la llum,
omple la carcassa dels carrers
amb la foscor de la nit.

Per això, predestinada a estimar-te,
embolcallats per la lluna,
deixo que m’abracis
en qualsevol portal.

18 de novembre 2010

temps difícils

Quan t’enfilis, inexpert,
al núvol de la franquesa
i vegis el món girant
al voltant del teu propi jo,
t’adonaràs -petit explorador
de llacs plens de pelicans-
de quin és el sentit
de la teva existència.

I amorós, loquaç,
esquitxat de vida i de llum,
cauràs, en flagrant harmonia,
en els braços del que
més estimes.

05 de novembre 2010

fent l'amor amb el mar

"Mi cuerpo se sentía a gusto sobre el calor de la arena. Tenía los ojos cerrados, los brazos abiertos, desdobladas las piernas a la brisa del mar. Y el mar allí enfrente, lejano, dejando apenas restos de espuma en mis pies al subir la marea (...)Era temprano. El mar corría y bajaba en olas. Se desprendía de su espuma y se iba, limpio, con su agua verde, en ondas calladas.
-En el sólo me sé bañar desnuda -le dije. Y él me siguió el primer día, desnudo también, fosforescente al salir del mar. (...) Volví yo. Volvería siempre. El mar moja mis tobillos y se va; moja mis rodillas, mis muslos; rodea mi cintura con su brazo suave, da vuelta sobre mis senos; se abraza de mi cuello; aprieta mis hombros. Entonces me hundo en él, entera. Me entrego a él en su fuerte batir, en su suave poseer, sin dejar pedazo.

- Me gusta bañarme en el mar -le dije.
Pero él no lo comprende.

Y al otro día estaba otra vez en el mar, purificándome. Entregándome a sus olas".

Susana San Juan a Pedro Páramo, Juan Rulfo

03 de novembre 2010

com, i per què, i quan, i on

Tant de bo se m'empassés la sorra i m'arrossegués el vent... així em netejaria de tot el que em cau al damunt...

Com és possible tant d'odi?

Per què aquella gent que jo estimava han demostrat no estimar-me tant com deien?

Quan s’acabaran els rumors, les mitges mentides, les versions incompletes, les amenaces subtils?

I finalment... on ha d’anar una dona per no patir cap mena de violència?

Reflexió sobre la lectura Una dona de verd