Creuant els temporals
s'aprèn a planejar
sobrevolant la vida.
A avançar fent servir
la violència del vent.
Com les gavines.
No era lluny ni difícil, Joan Margarit
30 de novembre 2010
24 de novembre 2010
maternitats
Cavalls i tortugues i tasses voladores
i altres bèsties encegades
per la llum del carrussel infantil
formen un cercle, frapant i encisador,
de tortuoses formes, que em mena cap a tu.
i altres bèsties encegades
per la llum del carrussel infantil
formen un cercle, frapant i encisador,
de tortuoses formes, que em mena cap a tu.
21 de novembre 2010
plenamar
com una onada lasciva
que rellisca pel teu cos nu
fins a cobrir-lo,
així, el vespre es fa càrrec
del dia i, feinejant amb la llum,
omple la carcassa dels carrers
amb la foscor de la nit.
Per això, predestinada a estimar-te,
embolcallats per la lluna,
deixo que m’abracis
en qualsevol portal.
que rellisca pel teu cos nu
fins a cobrir-lo,
així, el vespre es fa càrrec
del dia i, feinejant amb la llum,
omple la carcassa dels carrers
amb la foscor de la nit.
Per això, predestinada a estimar-te,
embolcallats per la lluna,
deixo que m’abracis
en qualsevol portal.
18 de novembre 2010
temps difícils
Quan t’enfilis, inexpert,
al núvol de la franquesa
i vegis el món girant
al voltant del teu propi jo,
t’adonaràs -petit explorador
de llacs plens de pelicans-
de quin és el sentit
de la teva existència.
I amorós, loquaç,
esquitxat de vida i de llum,
cauràs, en flagrant harmonia,
en els braços del que
més estimes.
al núvol de la franquesa
i vegis el món girant
al voltant del teu propi jo,
t’adonaràs -petit explorador
de llacs plens de pelicans-
de quin és el sentit
de la teva existència.
I amorós, loquaç,
esquitxat de vida i de llum,
cauràs, en flagrant harmonia,
en els braços del que
més estimes.
05 de novembre 2010
fent l'amor amb el mar
"Mi cuerpo se sentía a gusto sobre el calor de la arena. Tenía los ojos cerrados, los brazos abiertos, desdobladas las piernas a la brisa del mar. Y el mar allí enfrente, lejano, dejando apenas restos de espuma en mis pies al subir la marea (...)Era temprano. El mar corría y bajaba en olas. Se desprendía de su espuma y se iba, limpio, con su agua verde, en ondas calladas.
-En el sólo me sé bañar desnuda -le dije. Y él me siguió el primer día, desnudo también, fosforescente al salir del mar. (...) Volví yo. Volvería siempre. El mar moja mis tobillos y se va; moja mis rodillas, mis muslos; rodea mi cintura con su brazo suave, da vuelta sobre mis senos; se abraza de mi cuello; aprieta mis hombros. Entonces me hundo en él, entera. Me entrego a él en su fuerte batir, en su suave poseer, sin dejar pedazo.
- Me gusta bañarme en el mar -le dije.
Pero él no lo comprende.
Y al otro día estaba otra vez en el mar, purificándome. Entregándome a sus olas".
Susana San Juan a Pedro Páramo, Juan Rulfo
-En el sólo me sé bañar desnuda -le dije. Y él me siguió el primer día, desnudo también, fosforescente al salir del mar. (...) Volví yo. Volvería siempre. El mar moja mis tobillos y se va; moja mis rodillas, mis muslos; rodea mi cintura con su brazo suave, da vuelta sobre mis senos; se abraza de mi cuello; aprieta mis hombros. Entonces me hundo en él, entera. Me entrego a él en su fuerte batir, en su suave poseer, sin dejar pedazo.
- Me gusta bañarme en el mar -le dije.
Pero él no lo comprende.
Y al otro día estaba otra vez en el mar, purificándome. Entregándome a sus olas".
Susana San Juan a Pedro Páramo, Juan Rulfo
03 de novembre 2010
com, i per què, i quan, i on
Tant de bo se m'empassés la sorra i m'arrossegués el vent... així em netejaria de tot el que em cau al damunt...
Com és possible tant d'odi?
Per què aquella gent que jo estimava han demostrat no estimar-me tant com deien?
Quan s’acabaran els rumors, les mitges mentides, les versions incompletes, les amenaces subtils?
I finalment... on ha d’anar una dona per no patir cap mena de violència?
Reflexió sobre la lectura Una dona de verd
Com és possible tant d'odi?
Per què aquella gent que jo estimava han demostrat no estimar-me tant com deien?
Quan s’acabaran els rumors, les mitges mentides, les versions incompletes, les amenaces subtils?
I finalment... on ha d’anar una dona per no patir cap mena de violència?
Reflexió sobre la lectura Una dona de verd
Subscriure's a:
Missatges (Atom)