30 de maig 2013

I amb això...

Vacances blogaires fins que pugui tornar a ser jo :). He triat aquest de tots els que he escrit en aquest blog per repetir... una reposició, com a la TV:
 
Potser la llibertat era això,
preparar-se per a la solitud,
sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,
dibuixar el moment...

Qui sap si així tornaràs.
Jo et regalo el que era teu...

I amb això...
la llibertat.

22 de maig 2013

El que queda de mi. V de XX


He trobat mil pedres al camí.
La vida deu ser això,
ensopegar-les totes,  afeblir l’amor.

19 de maig 2013

El que queda de mi. IV de XX


Vas venir a trobar-me una nit.
La vida deu ser això,
abandonar-se a algú fins que no et vol més.

17 de maig 2013

El que queda de mi. III de XX


He tocat un estel amb els dits.
La vida deu ser això,
mutilar els desitjos fins a buidar el desig.

13 de maig 2013

El que queda de mi. II de XX


He fet llenya de l’arbre caigut.
La vida deu ser això,
acumular la ràbia  fins a no tenir-me més.

10 de maig 2013

El que queda de mi. I de XX

Cansada de perdre sempre.
La vida deu ser això,
fins que no queda res.

03 de febrer 2013

paradisos II

Tornem al desert de la memòria,
aquells racons càlids de l'oblit,
on ens gronxen els cants de les sirenes,
on podem renéixer com a infants.

Vull cremar-me sota el sol de la inconsciència,
arrencar-me la pell que ha estat marcada,
treure'm els ulls que han vist el monstre...
tornar a triar -infern o paradís.

31 de gener 2013

no tinc paraules

"Només recorda això: jo no sóc el repòs, sinó el fi.
Jo no et vull encegar, et vull trobar.
El que prens pel cant de les sirenes que et vol seduir perquè caiguis en la fatalitat només és la veu del que és inevitable que et dóna la benvinguda després d'una espera tan llarga. Jo estic feta només per a tu.
Han transcorregut eons, s'han desintegrat i s'han format planetes perquè tu i jo ens trobéssim. Si aquesta immensa conspiració dels fats que vetllen per tu falla, ¿no veus que me'n faran culpable?"

Elizabeth Smart, A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar. Traduccio de Marta Pera Cucurell

Uff, llibre espectacular, no us el perdeu, i la traducció de la Marta, impecable!

27 de gener 2013

un nou destí


Avui he vist assecar-se el mar,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els blaus,
no en queda cap,
de tots els móns... tampoc.
Tu també hi eres,
a l’horitzó,
alçant el braç,
em saludaves,
i jo, parada, enmig del mar,
comptava estels,
caiguts del cel.

Avui he vist com has marxat,
a poc a poc,
era un malson.
De tots els verds,
no en queda cap,
i de nosaltres, només un tros,
el més petit, el de debó.



26 de gener 2013

xiuxiueig

La claror d'unes veus,
encerclades pel moviment del mar
sota la lluna,
arriba fins al límit dels meus llavis.
No vull escoltar estranyes carícies!
només degustar paraules que bateguin.

15 de gener 2013

metamorfosi

Entraré al banc
dels pensaments captius
i en raptaré un, el més valuós.
L'observaré,
en tindré cura,
el guariré i,
en acabat,
el tornaré,
però ni ell ni jo
serem mai més iguals.

07 de gener 2013

rutina

Trec la pols i observo els marcs,
només ells contenen la veritat,
immòbils i expectants,
units pel mateix senyal.

Netejo impacient;
- contradiccions de l'ànima!

Recullo petites borles de tristor;
- imaginacions del cos!

Escombro la brutícia
i crec que així em deslliuro
de qualsevol mal.

Amén



04 de gener 2013

destí

No descarto, algun dia, viure davant del mar.
Sortiré al balcó de bon matí
i observaré com el sol,
despullat de vergonya,
regalima sobre les onades
milers d'espurnes taronges,
disposades en fileres,
abandonades carícies de peixets daurats.
Portaràs el cafè, amb aromes coneguts,
i seurem de costat i no direm res...
perquè qualsevol paraula
serà de més.

01 de gener 2013

libació

Desitjo regar amb mel
tot el que transcorre sense mesura:
les hores, la vida, l'estiu,
el temps de l'enamorament, la meva infantesa...

Una capsa plena de lluna
inventa el meu interior
i el forma de nou,
només amb l'objectiu
de convertir-lo en cendres.

Seré capaç de renéixer?