21 d’octubre 2012

captiveri


Un pit-roig equivocat vola
dins l'onada del vespre.
Les aigües, enfurismades,
el gronxen  amb la lluna.
Un pit-roig alat equivoca
les seves passes.
Els vents, esmicolats,
bressolen el petit.
Un pit-roig de foc,
envoltat per parets de gel,
busca la sortida,
dins l'onada,
dins les aigües,
dins el gel,
dins la lluna.

Cops de sort,
de mà o d'encerts,
mans de flors...
les coses no són fàcils per a ningú.