22 de febrer 2011

tu i jo

tu vas néixer al mar,
entre l’escuma 
d’una onada impossible,
i entre nosaltres,
coses simples, senzilles, absolutes:

passejades nocturnes,
delicades,
rodones;
matins precoços,
dolços,
ignorants de res més
que tu i jo,
la sorra
i els silencis compartits
al peu del mar.

09 de febrer 2011

en aquestes hores estranyes

La Núria m'ha demanat que pengi aquest seu últim poema fins que es vegi capaç de tornar a escriure. Crec que no cal cap més comentari; de part seva, gràcies i fins aviat:

 
cap amic m’acompanya
en aquestes hores,
més enllà dels silencis
o de les carícies liles.
Cap estel de llibertat,
cap mot entenedor,
ni entendridor,
cap soroll,
cap moixaina.

Només mirades,
dits acusadors,
orelles avergonyides,
estòmacs que ho paeixen tot.
Fins i tot un nomhopucreure
m’acompanya. Això,
i la solitud extrema.