malson

Un vaixell carregat de tristor

navega prop de les teves paraules;

no saps qui ets,

no saps on ets, ni per què, ni com.

Crida! perquè em fa mal a dins,

i no puc respirar,

i perquè tu ho vols passo la nit vetllant

el cadàver de les nostres hores.

I aquí estic, sí, encara,

fins que el teu cos em digui prou.

Si m’estimes,

porta’m mimoses i torna’m el teu jo.

dia mundial de la poesia

jo ja hi he participat :)


http://diamundialpoesia.wordpress.com/aportacions/nuria-talavera/

aquest silenci

La tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

Miquel Martí i Pol

quina estafa

dones treballant, dones amb el carret de la compra, dones que crien els seus fills -que prèviament han portat a dins i han parit i han anat a buscar allà on ha calgut- , dones valentes, dones fortes, dones que cuiden, dones grans, molt grans, i dones joves -a vegades massa joves i tot-, dones capaces, dones agosarades, dones esportistes, dones que parlen i escriuen i reciten i obliden, dones amb dones, dones amb filles, dones que escolten, i dones que guarden paraules, que vessen paraules, dones arrugades, dones que canten, i que fan l'amor, dones que donen...


...i encara n'hi ha que els hi sembla poc...

carnaval

et vull viure cada dia,

petita Charlie Rivel de mirada trista.

Camuflada sota celles blanques

i nas vermell,

m’enyores abans de l’absència,

i una llàgrima rellisca

per les nostres galtes.

És carnaval.

per sempre

lligada a tu per sempre,

les pedres somriuen

i cauen les paraules.

Només un rellotge de sol

m’assenyalarà

–tal vegada demà-

l’hora del comiat.