Maná

Tantes vides...

Necessito tantes vides
per poder viure
tot el que he deixat de fer en aquesta!
i és per això que, potser, a partir d'ara,
viuré el desig.

Autonomia, llibertat, independència

Fa uns quants dies que hi penso, en això de l’autonomia. Tot va començar amb la de la meva filla, que només té dos anys, però que ja en necessita. Sap descordar-se les sabates, fer pipí tota sola i menjar amb la cullera sense ajut, entre altres coses. És obvi que aquesta autonomia seva, que l’ha portat a obtenir una parcel·la de llibertat nova, ens ha posat una mica nerviosos -al seu pare i a mi, vull dir-, perquè és el primer pas cap a la seva independència.

I una cosa et porta a l’altra, com sempre. La llibertat dins la parella, la que ens demanen els alumnes a l’institut–i per la qual no lluiten prou, segons el meu parer-, l’autonomia de centre, necessària per poder autogestionar-nos i portar endavant el nostre projecte educatiu, i aixi podríem seguir... Les persones, els centres educatius, els pobles o el que sigui no hauríem de tenir ningú que ens privés de la nostra autonomia –i per tant de la nostra llibertat i independència-, perquè fer-ho és el mateix que dir: “tu sol no pots”. I això no és cert.

Norah Jones

M'agraden les cançons tranquil·les de la Norah Jones, com per exemple aquesta. Que tingueu molt bona setmana.

9 poetes insòlits: W.S. Rendra

Poeta indonesi que combina poesia i teatre, sempre ha escrit a favor dels pobres i de les víctimes socials, contra l'abús de poder i la corrupció. Ha protestat no com a activista polític, sinó com a ésser humà i poeta, és per això que molts l'anomenen "el profeta indonesi de la humanitat". I tot això és el que m'atrau d'aquest escriptor, tan lluny i tan a prop.


Les persones pobres

Les persones pobres dels carrers,
que viuen a les clavegueres,
que han perdut les seves batalles
que estan capficades pels seus somnis.

[...]

No digueu que som un país ric;
hi ha massa persones pobres a les ciutats i els pobles.
No digueu que sou rics
si els vostre veïns mengen gats.
Els nostres símbols nacionals haurien de ser els esclops i el calicó.
Ningú no hauria de mudar-se com un holandès,
amb corbata i tot, per trobar-se amb el president.
I no hauria de permetre's a l'exèrcit estossinar els estudiants.

(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)

nits d'estels

Diumenge al vespre.
Treballo, i mentre ho faig,
penso en els estels.

Quimi Portet a Tinta xinesa

Dorm, dorm, dorm
... bona nit amor. Bona nit.

Ho he trobat tan bonic que no m'hi he pogut estar. És un fragment petit de la lletra d'una cançó del Quimi Portet que acabo de llegir al blog Tinta xinesa. Us convido a llegir-la sencera, és preciosa...