23 de juliol 2009

l'home que somnia cunyades

Una altra reposició de l'estiu. Aquest minirelat el vaig escriure un agost, però el vaig penjar al blog un mes de març i va passar desapercebut. A veure si ara, que ha tornat la calor, us crida més l'atenció...

L’habitació és plena d’una penombra refrescant. Pels foradets de la persiana s’escolen petites gotes de llum ardent que es reflecteixen a la paret del fons, on es troba el capçal del llit, antic, de fusta, amb barrots arrodonits i sinuosos, com el cos nu de la dona que entra silenciosament per la porta de la cambra i rellisca amb cura entre els llençols blancs, de cotó, perfumats, entre els quals es troba l’home que somnia cunyades. Està ajagut de costat, amb una mà a la cara, entre el coixí i la galta dreta, i l'altra entre les cuixes, viva, amb un sospitós moviment ple de temptacions antigues. L’home mira cap a l’armari, a la banda oposada de la porta, i és per això que no s’adona que hi ha algú darrere seu fins que els llavis de la visitant freguen delicadament la seva orella esquerra i deixen caure, com gotes d’aigua, paraules dolces, meloses, delicades: “sóc la dona dels teus somnis”.

L’home fa un bot del llit i es porta una mà al pit, realment sembla que ha sofert un ensurt terrible, amb veu de tro deixa anar un perl’amordeDéu i s’aixeca com un esperitat, com si hagués vist un fantasma, tot i que només ha visualitzat la seva cunyada, despullada, dins el seu llit de migdiada.

–Per l’amor de Déu– repeteix –es pot saber què hi fas tu, aquí? –. Ja t’ho he dit –s’explica pausadament la visita inesperada– sóc la dona dels teus somnis, tu m’has fet venir, òbviament–. L’home, tot i l’ensurt, encara està mig adormit i no ho acaba d’entendre. Ell només veu la seva cunyada, en pilotes, al seu llit, xixiuejant-lo a l’orella, amb un posat molt sensual, amb els llavis pintats i el cabell deixat anar. Està boníssima, sí, però és la seva cunyada, la germana de la seva dona, concretament.

–Jo no t’he fet venir–. La cosa es complica, i l’home comença a suar, malgrat el ventilador que hi ha sobre els seus caps i que deixa anar un aire càlid i humit. Els seus cabells, foscos, s’han enganxat al clatell i el llençol que havia arrossegat durant la seva fugida a l’extrem oposat del llit ha caigut totalment a terra, deixant veure uns calçotets inesperadament moderns, tipus boxers, ratllats, que li donen un cert aire molt masculí i atractiu, opina la dona dels somnis. –No et pensis el que no és, potser sí que t’he mirat durant el dinar, però no volia dir res, t’has equivocat, i si t’he fregat la cuixa ha estat de manera inconscient, t’ho juro–. L’home s’està posant nerviós perquè la seva cunyada continua estesa al llit amb el cap repenjat sobre el braç esquerre, amb l’altre braç sobre el maluc, somrient condescendentment, com la maja desnuda però a la seva habitació de matrimoni, cosa que fa posar els pèls de punta a l’home, que només pensa en la possibilitat que aparegui la seva dona per la porta d’un moment a l’altre.

–No et posis així, no és el que sembla, home, relaxa’t– la dona somriu, divertida, està clar que s’ho està passant d’allò més bé– t’estic dient que sóc una dona de somni, dels teus somnis, encara no ho entens?–. L’home que somnia cunyades es frega el cap amb la mà esquerra, mentre es passa la mà dreta per la cara per recollir la suor que comença a gotejar a terra.

–Au, va! No em prenguis el pèl, si entra la teva germana per la porta ni a tu ni a mi ens quedaran ganes de somniar, saps?–. La dona suspira profundament, s’estira com una gata i deixa anar tota la seva nuesa dins la cambra matrimonial.

–Com ets, eh? Bé que hi pensaves, en aquell moment, quan em refregaves les cames per sota la taula mentre dinàvem. Però t’ho torno a repetir, sóc una dona de somnis, dels teus somnis, per ser més exactes, o sigui que sóc la teva responsabilitat, a mi no em miris, jo no tinc res a veure en tot això. Mai no m’he pintat els llavis vermells, ni porto aquesta colònia tan dolça, ni –per descomptat- em presento al llit dels meus cunyats, despullada, durant l’hora de la migdiada.

Ara, l’home es frega la cara amb les dues mans i intenta posar en ordre els seus pensaments, però la por és més forta del que pot controlar i és per això que, en un intent desesperat d’entendre la dona, sobtadament i amb una força descomunal es pessiga el braç gairebé a l’alçada de l’espatlla, bastant més amunt del colze, però no sent res, res en absolut.

–Ho veus?– li diu la dona, una mica més sòbria que abans– ets dins el teu somni, com jo mateixa. No tinguis por, la meva germana no apareixerà per la porta, si no és que tu la fas venir, evidentment–. L’home es mira el braç, astorat, no veu cap conseqüència del que acaba de fer, i comença a dubtar de si realment està despert i de si la seva cunyada és només dins el seu cap.

–I doncs? – pregunta la dona, amb un somriure provocador– tu diràs que ve a continuació–. L’home s’acosta tímidament al llit i, amb precaució, seu al costat de la dona, col•locant el llençol gairebé entremig dels dos, a mode de frontera. I pensa, pensa que els somnis, somnis són.

5 comentaris:

maria ha dit...

Una història molt bonica...

xuquin ha dit...

A vegades vindria de gust viure algun somni amb aquesta intensitat...
Molt bo el text!

la Teresa ha dit...

Un bon conte. Somiar de vegades té els seus perills.

Tens un petit regalet al meu bloc. quan puguis, passa a recollir-lo!

Joan Calsapeu ha dit...

Vet aquí un relat que tracta no de somnis, sinó de fantasiejos reals i molt estesos. L'atracció per la cunyada és un tema que hauria de ser clàssic, però que ha estat poc tractat literàriament. I mira que la cosa dóna molt de si!... Perquè les cunyades -i no cal que siguin molt atractives- susciten unes apetències inconfessables i de gran intensitat. La cunyada té, sobre totes les altres dones, un avantatge d'entrada: digues-li morbo, pessigolleig hipogeu o vanitat estúpida. Però és així.

Núria Talavera ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i a la Teresa pel seu regal, m'ha fet sentir realment bé!

Estic de vacances i això de connectar-me és realment complicat.

Una abraçada a tothom, ens retrobem al setembre.