Una de les veus més originals i potser també més marginals de la literatura espanyola, ha passat bona part de la seva vida internat a hospitals psiquiàtrics a causa de l'esquizofrènia que pateix. Pere Gimferrer va dir d'ell que "És l'únic de nosaltres que pot ser un Byron o un Shelley".
Poemas de la locura seguidos del hombre elefante
¡oh! Dáctilo
¡oh! Anapesto ¡oh! Yambo
Breve, larga, larga, larga/larga, larga, larga
Breve, larga
¡oh! Métrica latina, métrica de cantidad, azul de la sílaba
[mejor que Cabral,
¡oh! Ritmo del silencio y flor de Catulo
-Ameana puella defututa-
Estoy cansado de la vida y de la de aquellos que vendrán
[después de mí
Como Eliot dijo:
Y la vida se pudre en mis pies
Y acaricio la rosa de la Virgen
Como rosa del silencio y de la nada
Loza herida en el suelo para ilustrar la tumba
(20è Festival Internacional de Poesia de Barcelona 2004)
3 comentaris:
pRECISAMENT L'ALTRE DIA AL saber y ganar VAN PARTLAR DEL pANERO. hE DE DIR QUE JO NO EL CONEIXIA
Ostres jo tampoc no el conec...però bé,me l'apunto a la llibreta.
Com tot els altres, la lectura de Panero val moltíssim la pena, altament recomanat :-). Bona nit, maques
Publica un comentari a l'entrada