Un company de feina –i vull creure que també amic- un dia ens va proposar de fotografiar-nos tots plegats el melic... sí, sí, el melic. I molts de nosaltres ho vam fer! Va ser tan divertit i tan extraordinari compartir-los... a la feina, sí... I això ho he recordat no fa gaire quan parlava amb un altre gran amic de melics, precisament.
I com que pel principi d’atracció que mou el món una cosa porta a l’altra ... doncs he rumiat que, segurament, darrera totes aquestes ànimes que formeu part de les meves nits insomnes –moltes de vosaltres, també, lladres d’hores de son- hi ha cossos de totes mides, formes i colors. Us faig arribar una mostra petita del meu, tenint en compte que l'antiga foto del melic està totalment desfasada.
I què hi ha dels vostres ulls, dits, peus, espatlles, esquenes...? us animeu a mostrar-ne alguns al blog?
2 comentaris:
Em fa molta vergonya,però intentaré enviar-ne una.
molt bé Maria! (et picaria l'ullet però no sé com es fa amb signes :-)
Publica un comentari a l'entrada