M’assec a terra i faig dues llistes: una, de les coses que et separen de mi i, una altra, de les que t’acosten a mi. M’aixeco i les estripo. Llavors, tot és silenci nu. I en aquella cambra buida, m’estiro i regalimo desconcert.
Un text breu, però contundent i encertat. De vegades no tot s'arregla escrivint, oi? De totes maneres, ara potser podries de provar d'escriure el teu desconcert i tal vegada arribaries a alguna conclusió.
jo en soc una fanàtica de les llistes en general i de les que tu dius en particular, però com diu l'òscar: no arreglen gaire cosa. potser perquè quan els fem ja tenim les idees massa fixades? ... llavors, el que ajudaria es alguna cosa que ens fes mirar cap a llocs nous...potser
Gràcies pels vostres comentaris. Potser sí que teniu raó, esciure sobre el desconcert és una bona manera d'esbrinar moltes coses...però també em pregunto: cal esbrinar-ho tot o es pot viure instal·lat còmodament en el desconcert? quina opció ens pot fer mes feliços?
Hola! M'ha agradat visitar-te Núria... no sóc partidari de les llistes, ni tampoc del desconcert; tan sols m'escolto i sento com m'ho demana la pell. Aleshores actuo. No crec que amb el desconcert es pugui ser lliure i feliç. Una abraçada! ricard- blocs.mesvilaweb.cat/ricard99 (blog)
4 comentaris:
Un text breu, però contundent i encertat. De vegades no tot s'arregla escrivint, oi? De totes maneres, ara potser podries de provar d'escriure el teu desconcert i tal vegada arribaries a alguna conclusió.
regalimar desconcert...
fantàstic!
jo en soc una fanàtica de les llistes en general i de les que tu dius en particular, però com diu l'òscar: no arreglen gaire cosa.
potser perquè quan els fem ja tenim les idees massa fixades? ... llavors, el que ajudaria es alguna cosa que ens fes mirar cap a llocs nous...potser
Gràcies pels vostres comentaris. Potser sí que teniu raó, esciure sobre el desconcert és una bona manera d'esbrinar moltes coses...però també em pregunto: cal esbrinar-ho tot o es pot viure instal·lat còmodament en el desconcert? quina opció ens pot fer mes feliços?
Hola! M'ha agradat visitar-te Núria... no sóc partidari de les llistes, ni tampoc del desconcert; tan sols m'escolto i sento com m'ho demana la pell. Aleshores actuo. No crec que amb el desconcert es pugui ser lliure i feliç. Una abraçada! ricard- blocs.mesvilaweb.cat/ricard99 (blog)
Publica un comentari a l'entrada