Et desvetlles una nit,
passeges, acotes el cap i escoltes.
No hi ha res, només silenci,
i tot passa com a la cançó.
Respires suau;
et preguntes qui ets, i com hi has arribat.
I quan.
I per què.
Seus una estona al costat del llitet.
I et respons.
Després, penses en altres coses.
M’agrada qui és.
I somnies, per què no?
I tot passa, una altra vegada, com a la cançó.
6 comentaris:
Probablement, és el pitjor moment de la nit, aquell en el que et desvelles. Però probablement és el més màgic, quan estàs en aquell estat, entre la son i la desvetllada!
sí, és veritat, són uns moments només meus, puc pensar i estar tranquil·la... realment m'agrada cada vegada més la nit.
A quina cançó?
Cada insomne té la seva cançó, Òscar; la meva va canviant segons els ànims i el cd que escolto durant aquells dies. A la cançó del poema passen coses que em fan sentir bé i em transporten al passat -últimament estic nostàlgica :-)
Que maca Núria.M'agrada molt.I tot passa...m'agrada molt de veritat.
^-^
moltes gràcies Maria, crec que em llegeixes amb molt bons ulls. T'agraeixo les visites, a mi també m'agrada visitar el teu blog, és ple de paraules amigues.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada