metamorfosi

Des de la trucada d’ahir
et sents petita, ínfima,
i et vols tornar aire càlid,
per quedar-te allà, arrupideta,
en un racó del pis,
esperant temps millors.
I de fet t’hi tornes, una sola cèl•lula potser,
gairebé invisible,
sense necessitat de menjar ni de beure,
passes amb oxigen i prou.
I al final ets pols, voladora, etèria,
interestel•lar, còsmica,
d’aquí cap a allà.
I te n’alegres, perquè ja ha començat
la metamorfosi,
i tant fa llorer o desmai,
si el que busques és llibertat.