01 de gener 2010

Primer d'any

Simplement preciós... bon any 2010:


He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.


Joan Vinyoli

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No era durant la matinada, però el primer dia d'any ha resultat fred i ventós. Molt adequat amb aquest poema de Vinyoli.

Bon any nou!

maria ha dit...

Ostres que maco!
No el coneixia...

Núria Talavera ha dit...

Me'l va regalar una bona amiga fa un temps i vaig pensar que el recuperaria algun primer d'any, aquest any el necessitava... com va dir el carter a Neruda, "la poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita"... o alguna cosa semblant :)

bon any també per a vosaltres