no la veuràs, no em parlis, no et crec, mentidera, prepara’t, ja t’ho trobaràs, no em molestis amb tonteries, aparta’t, falsa, no parlaré més amb tu, apa ves, ja ho veuràs, abans et cansaràs tu que jo, tens per anys, ets un saldo, t’has equivocat i ho pagaràs car.
6 comentaris:
Ai l'amor! És bonic però cansa.
Llegit al bloc 'La vida a seixanta-cinc centímetres': "no m'agraden les persones que viuen davant un mirall, de tant mirar-se es tornen egoistes, gasives de sentiments i de paraules. per sobreviure he elaborat un vademècum que em servirà per distingir els bons companys de camí: no vull aquelles persones que em fan sentir sol."
Una abraçada!
Joan ;) ets genial...
Ricard, gràcies per les paraules, que mai no ens en faltin. Una abraçada per a tu també.
Aquestes "floretes" poden ser de tot l'any...
Una abraçada des del far.
onatge
Tira'ls hi floretes de les de veritat,de les que creixen al terra...pot se així ho veuen tot més positiu.^-^
onatge, forta abraçada per a tu també :)
maria, quina bona idea, m'encanta! cuida't molt, guapa
Publica un comentari a l'entrada