El verb estimar no té imperatiu, “Estima’m” no és en cap diccionari, no es pot ordenar, ni suplicar, ni demanar, ni exigir... només es pot somniar que algú t’estima per sempre.
Estimar no té res a veure amb tenir, ni amb posseir, ni amb limitar. Si l’amor que sentim cap a algú ens fa lliures, és que llavors hem trobat la clau de l’amor veritable.
És per això, S. que ni tu ni jo, per sort, no podem posseir ningú; només, si de cas, somniar que algú ens acull en els seus braços avui, demà, i qui sap si per sempre.
5 comentaris:
Genial, et felicito
Estimar no té sinònim... Tampoc no m'agrada posseir, quan algú posseeix a alguna persona l'acaba esclavitzant... Estimar també és mirar envers el mateix horitzó amb dues mirades amb ninetes de llibertat...
Des del mar.
onatge
boníssim Núria. Felicitats
moltes gràcies a tothom, m'agrada saber que compartiu aquesta idea sobre l'amor
Publica un comentari a l'entrada