per a tu, S.

El verb estimar no té imperatiu, “Estima’m” no és en cap diccionari, no es pot ordenar, ni suplicar, ni demanar, ni exigir... només es pot somniar que algú t’estima per sempre.

Estimar no té res a veure amb tenir, ni amb posseir, ni amb limitar. Si l’amor que sentim cap a algú ens fa lliures, és que llavors hem trobat la clau de l’amor veritable.

És per això, S. que ni tu ni jo, per sort, no podem posseir ningú; només, si de cas, somniar que algú ens acull en els seus braços avui, demà, i qui sap si per sempre.