O el que és el mateix, tristos comiats i combats poètics.
El dissabte 3 de juliol vaig tenir el plaer d’assistir amb la millor companyia possible al combat poètic que va tenir lloc a la Fundació Palau dins el festival Poesia i +, una acció poètica per celebrar el 40 aniversari del Price dels Poetes, el I Festival Popular de Poesia Catalana que va tenir lloc el 25 d’abril de 1970 a la sala Gran Price de Barcelona, i que va aplegar grans poetes del segle XX com Oliver, Espriu, Vinyoli, Palau i Fabre, Brossa, Ferrater, Sarsanedas...
Vam veure una projecció del documental que en Pere Portabella va enregistrar clandestinament de la jornada i tot seguit quatre poetes, aquesta vegada del segle XXI, van recitar els seus poemes dins un ring mig improvisat, mig preparat, que va acollir una genial batalla de versos.
Enric Cassasses, David Caño, Núria Martínez i Carles Rebassa eren les veus, una combinació molt encertada que deixava entreveure els ritmes personals de cadascú i la complicitat de tots quatre a l’hora d’intercalar veus i versos. Vaig trobar a faltar un Cassasses més present, diguem-ho clar. La Núria Martínez va ser el plaer de la descoberta, benvinguda al meu reduït –encara- univers poètic. El Carles Rebassa, suggeridor, tendre i ferm, em va atrapar en els seus versos i en la seva veu dolça, i el David Caño em va captivar amb el ritme i la música que desprenen les seves paraules i la seva mirada... què més es pot demanar a una nit de poesia?
1 comentari:
T'envejo que hi poguessis anar i gaudir... En viu només he vist en Rebassa, i com tu dius té molta força i vida quan interpreta...
Una abraçada des del far.
onatge
Publica un comentari a l'entrada