És cert que cadascú de nosaltres és un assaig de veritat, i també ho és que l'única veritat que ens és comuna a tots només la sabrem al final. Per això ens és tan bo, encara que no siguin veritats absolutes, construir il·lusions i mirar de viure en elles. Si una il·lusió m'alimenta la vida més que no pas una realitat, ningú no em convencerà que no sigui més veritat la primera que la segona. Bon estiu!
La meva solitud és feta de records i de somnis. Quan la balança dels uns i dels altres s'equilibra, faig el cim i gaudeixo d'una benaurada plenitud. Però -ai las!-, prop d'aquí hi ha l'altre vessant i aviat la balança es tornarà a descompensar.
La meva solitud neix i viu amb mi, en la meva profunditat, allà on de vegades només hi entra ella, la meva solitud. I està feta de silencis, de vent, de lluna, de mar, de sol, de paraules... Et deixo un fragment d'un pomea meu que parla de soledat...
Soledat és...
Soledat és sentir la lluna a la galta mentre tinc el cor gelat, o mentre m’abraço als pètals de la rosa desfullada, o quan la pluja em penetra i m’humiteja la ferida, o quan l’horitzó és una espasa que talla el present, i quan escolto les campanes sense hora, i els llavis queden oberts com una trinxera a la vida...
6 comentaris:
Primer vaig obrir una finestra, i se'm va escolar tota la solitud, i després va anar fent-se de vers i de lletra.
Una abraçada
És cert que cadascú de nosaltres és un assaig de veritat, i també ho és que l'única veritat que ens és comuna a tots només la sabrem al final. Per això ens és tan bo, encara que no siguin veritats absolutes, construir il·lusions i mirar de viure en elles. Si una il·lusió m'alimenta la vida més que no pas una realitat, ningú no em convencerà que no sigui més veritat la primera que la segona. Bon estiu!
La meva solitud és feta de records i de somnis. Quan la balança dels uns i dels altres s'equilibra, faig el cim i gaudeixo d'una benaurada plenitud. Però -ai las!-, prop d'aquí hi ha l'altre vessant i aviat la balança es tornarà a descompensar.
Bon estiu!
quines paraules més belles en els vostres comentaris...
espero no perdre mai el poder de la paraula i tant de bo que mai me'n tornin a privar de fer-la servir com vulgui i quan vulgui.
Una abraçada d'agost
Núria
La meva solitud neix i viu amb mi, en la meva profunditat, allà on de vegades només hi entra ella, la meva solitud. I està feta de silencis, de vent, de lluna, de mar, de sol, de paraules...
Et deixo un fragment d'un pomea meu que parla de soledat...
Soledat és...
Soledat és sentir
la lluna a la galta
mentre tinc
el cor gelat,
o mentre m’abraço
als pètals de la
rosa desfullada,
o quan la pluja
em penetra i
m’humiteja
la ferida,
o quan l’horitzó
és una espasa
que talla el present,
i quan escolto
les campanes
sense hora,
i els llavis
queden oberts
com una trinxera
a la vida...
Una abraçada des del far.
onatge
onatge, un preciós regal, moltes gràcies
Publica un comentari a l'entrada