Non, non,
vine, vine son.
Ai la meva filla
sola en l'alta nit,
dimonis jugaven
a ditperati.
Ai la meva filla,
òrfena de son,
ton paret et cerca
per un raig de sol.
Ton pare et cercava
pel crit de la sang,
es dreçaven totes
les ones del mar.
Ai la meva filla,
soledat del bres.
Colomes volaven
camí del no-res.
Non, non,
vine, vine son.
Josep Maria Llompart
3 comentaris:
Una cançó d'agafar son molt bonica...
En Llompart la va escriure molt bé, però cantada per tu la teva filla ...
Des del far una abraçada.
onatge
canto fatal però quan la meva filla m'escolta s'adorm tranquil·la... suposo que és la màgia de les mares ;)
abraçades, maria i onatge, des del mar
Publica un comentari a l'entrada