22 de febrer 2011

tu i jo

tu vas néixer al mar,
entre l’escuma 
d’una onada impossible,
i entre nosaltres,
coses simples, senzilles, absolutes:

passejades nocturnes,
delicades,
rodones;
matins precoços,
dolços,
ignorants de res més
que tu i jo,
la sorra
i els silencis compartits
al peu del mar.

5 comentaris:

Rafael Meyerhofer ha dit...

Un altre cop entre nosaltres :)

sencill, delicat, dolç...gràcies per compartir el teu món poètic.

M. Roser ha dit...

Hola Núria que bé que tornis a ser aquí. Quantes coses ens inspira el mar: tendreses, nostàlgies...Jo en tinc algun de guardat de poema del mar, et faré la competència!!!
Una abraçada,
M. Roser

Olga Xirinacs ha dit...

El mar sempre ens dóna la cara, és noble. No com el riu.
El mar et porta de nou, i ens portarà el que escriguis.
El teu pensament com una vela blanca.

Ignasi ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=G_bYE3IT46g

El mar, l'ocell, els teus versos.

Endavant amb la poesia Núria!

Núria Talavera ha dit...

gràcies a tots quatre per les vostres paraules... és cert, el mar ens porta poesia i altres coses... a mi em va retornar el passat en forma de present i de futur :)

abraçada