05 de març 2011

carnaval


et vull viure cada dia,
petita Charlie Rivel de mirada trista.
Camuflada sota celles blanques
i nas vermell,
m’enyores abans de l’absència,
i una llàgrima rellisca
per les nostres galtes.

És carnaval.

2 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Un poema preciós i atípic.
Una abraçada, Núria.

Núria Talavera ha dit...

gràcies maca, em va inspirar la meva filla