23 d’abril 2011

una rosa groga

penso que la generositat viu dins les ànimes grans, la mesquinesa no és pròpia dels cors purs. Probablement, cal moltes vides per arribar a ser, a entendre, a comprendre, a estimar sense esperar res, a canvi de res, o de tot. Un ésser humà que arriba a ser prou madur per viure sense jutjar, per estimar amb totes les conseqüències, per gaudir del que vol i del present, per acceptar l'altre, per ocupar-se d'un mateix i dels que l'envolten amb tendresa i empatia... Vull aprendre-ho, amb senzillesa, com ets tu, com voldria ser jo.

6 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Núria, acabes de descriure la persona perfecta, no sé pas si existeix, però si més no som uns quants que intentem apropar-nos-hi
una miqueta...
Bona tria les roses grogues. Entre
D'altres coses que no interessen, són el símbol de l'alegria i de l'amistat.
Bon vespre de Sant Jordi i una abraçada amb olor de roses,
M. Roser

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

També intent ser aquesta mena de persona, tot i que, a voltes, no ho arribi a veure la persona desitjada. Preferesc les roses blanques, tot i que el meu color preferit és el groc, eh?, les blanques són més, són com una fulla en blanc, una fulla que desitja que hi deixis la teva empremta. Bona nit...

Luna ha dit...

Como una rosa amarilla
sencilla el alma,
sencilla,
despojada de esperas.
Puros lo pétalos,
puro el corazón.

Qué bonitas palabras , Nuria. Me alegran el alma.

Un saludo enorme.

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Segur que quan trobis un cor així, -flor groga dins un jardi lila- et sorprendrà el fet de que com és ell, ets tu Núria.

lolita lagarto ha dit...

un és una mica allò que desitja...tu ja ets una mica rosa groga...!

Núria Talavera ha dit...

És ben bé que els colors i les flors desvetllen sentiments agradables... gràcies per les vostres paraules, és cert que sembla que parli d'una persona perfecta, però no, parlo d'una persona real :)

Les flors grogues són la meva debilitat... i les liles també Rafael, com ho saps? ;)

Lolita, quina veritat més gran! som allò que desitgem...

bona nit a tothom, amics blogaires