15 de maig 2011

mesurant la vida


t’agrada ser la veu de l’altre,
i l’altre té la seva pròpia veu.
Necessites mil orelles que t’escoltin,
cinc-cents nassos que t’ensumin,
tres-cents seixanta-cinc braços que t’envoltin.

Però jo només sóc mitja taronja,
una quarta part de la teva ànima,
cinquanta grams del teu desig,
uns quinze centímetres d’amor, si fa no fa.


3 comentaris:

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

M'agrada moltíssim...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Si que de vegades ens volem posar al lloc de l'altre, el volem eclipsar, sense adonar-nos que cadascú té la seva pròpia personalitat...
Els sentiments es poden mesurar???
Petons,
M. Roser

Núria Talavera ha dit...

gràcies Miquel :)

bona pregunta M. Roser, en tot cas, cadascú ha de prendre la seva pròpia mesura i no voler quantificar o qualificar els dels altres :)

bona setmana