25 de maig 2011

nua veritat

Un genet cavalca
la gropa de la nit
a punta de silenci.
Nua veritat,
enlluernadora certesa
endins els epitelis
de les humitats
canonitzades.


Guillem Viladot, Zona personal, 1996
dins Poesia completa V

7 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola Núria, veig que al teu blog s'hi pot entrar...
M'ha fet molta gràcia veure el poema d'en Guillem Viladot, jo el vaig conèixer personalment.Em va fer el pròleg d'el primer llibret que vaig publicar.
Petons,
M. Roser

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Reminiscència al Comte Arnau, potser?

magazine.cat ha dit...

Que bonic "Un genet cavalca
la gropa de la nit"

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

De Guillem Viladot recordo " Els ulls" un llibre preciós...bonic poema , bona elecció Núria. Un petó.

Núria Talavera ha dit...

hola M. Roser, què no s'hi podia entrar abans?

Així coneixes en Viladot, caram :) Al Rafael i a mi ens agrada molt, el llibre d'on he tret aquest poema me'l va passar ell. Ja entraré al teu blog, tens allà els llibres publicats?

Miquel,sí, té un aire oi?

magazine... una imatge molt suggeridora, tens raó

Rafa, bona elecció tambe la teva ;)
m'agrada compartir lectures amb tu

núria ha dit...

Je, en Viladot era, a més de poeta, el meu farmacèutic de capçalera, sempre em donava confits ! :)
Recordo de petita que quan el veia passejar pel carrer o a la farmàcia d’Agramunt, el mirava enlluernada i pensava : miraaaaa, és un escriptor que escriu llibres , t’ho juro :)

Núria Talavera ha dit...

Núria, quin luxe haver tingut un farmacèutic amb aquesta "solera" ;) Només he passat per Agramunt amb el cotxe, no m'hi he parat mai, ni pels torrons!