25 de febrer 2012

sucre dolç

Com una tempesta de llum i avarícia,
com un raig de força discontínua,
com un xiuxiueig calent, delicat, imprevisible,
així arriba la força de l'enyorança.


Només un fil transparent ens uneix,
més enllà de qualsevol distància 
i per sobre de l'amargor que ens envolta.
La teva dolçor, vidre de sucre,
omple la meva vida.

6 comentaris:

Catalina Cerdó ha dit...

ummmm... la dolçor de dos cors units fa superar la majoria de les afliccions.
B7s

DooMMasteR ha dit...

Amor de veritat :-)

Verba volant, scripta manent ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Vidre de sucre!

M. Roser ha dit...

La força de l'enyorança pot omplir tota una vida, si en sabem aprofitar els moments dolços...
Petons.

Núria Talavera ha dit...

De veritat existeix l'amor verdader que tot ho pot i tot ho supera, malgrat que Shakespeare no va ser gaire optimista amb el final de Romeu i Julieta :)