29 de març 2012

constructor de realitats

Avui, per tu,
el vers s’encavalca dins el meu interior
i esquitxes la vida que volies viure.
No tornes enrera,
obres una porta com qui obre una llauna buida,
no esperes res, ni t’importa res.

Avui tu ets constructor de realitats,
de móns amagats dins la bombolla
-pilota rodolant pel pendent del desconsol.

No saps prendre les regnes
del propi desig?

Amaga’t a la foscor,
esbrina quina és la resposta,
escriu mots maleïts,
degolla tots els xais que són fora la tanca...
però no cridis en va,
perquè la buidor es forja a l’interior.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Qui sigui el constructor de mons amagats dins la bombolla, que els dissenyi perquè quan aquesta peti, tinguin capacitat d'adaptació al món real...
I amagats a la foscor, serà difícil trobar qualsevol resposta!
Bona nit.

Núria Talavera ha dit...

tens raó Roser, la foscor no ajuda i les bombolles són finites :( per construir cal comptar amb altres recursos.. a veure si aquest constructor és capaç de trobar-los (crec que ja tinc el següent poema :)