06 de juny 2012

la iaia

Provant cosetes noves... a veure què us sembla...  Aquest fragment forma part d'un text més llarg,   ja se sap, ficció, literatura... i res més :)



1

A la masia tothom havia anat de cul. I a ella què li importaven les terres, els tractors, les granges i el seu tiet fent-se el graciós perquè no sabien entomar la mort, desgraciats sense sentiments, mentre la iaia es consumia en aquell llit envellutat, fosc i podrit. Quan li va donar la mà i va notar que era freda com el gel es va espantar, però la iaia encara va moure els llavis i li va fer un gest perquè hi acostés la seva orella. Nena, que hi hagi pau entre els teus tiets i el teu pare, maca, fes cas a aquesta pobra vella que s’està apagant com un llumí mal girbat. I tu, que ets intel·ligenta, no deixis que la Ricarda em remeni els asmaris de la casa, Èlia, nena, ajuda les teves ties, i no deixis que sigui ella la que em doni la medicació, que no em posi la mortalla, nena, que ni em miri. I quan va entrar la Ricarda plorant a l’habitació i li va sanglotar gairebé a la cara, la iaia Carme només va acabar de tancar els ulls i va moure la mà per tornar-se a quedar sola amb mi, que sóc la seva néta preferida perquè sóc la filla del seu fill predilecte, el més carinyós, el que més m’ha cuidat, el que més m’ha escoltat, el que més s’ha semblat al meu home, el teu avi, nena, que ni la teua mare va conéixer, o potser sí, uns mesos abans de morir-se, nena, bonica, no ploris per la iaia i et vull fer un encàrrec, has de cuidar del papa, que ja és gran i et vol molt, un paràs és, això és el que ha sigut per a tu, un paràs. No li tinguis en compte allò que va fer, ho va fer per tu, reina, els homes són així, i les dones els hem de confortar i obeir, no voldràs pas estar-hi per sobre, això mai, nena. Pensa que quan la meva mare va quedar sense marit només el seu sogre el va poder substituir, en tot maca, el va substituir, perquè què és una dona sense un home? una dona no pot portar les terres; les granges sí, mira la Ricarda que se’n surt prou bé amb els porcs, li deu venir de mena, no Èlia, no, que jo mai no dic les coses amb mala intenció, ja ho saps això, jo només vull que hi hagi pau entre tots, i quan em mori, perquè ja sé que falta poc, poquíssim, que vingui mossèn Carles i us trobi a tots junts i en bona harmonia, perquè tu saps que el papa té aquesta mena de nervis que ens van a tots per dins, a mi la primera, nena, però jo me’ls sé contenir i no se’m veuen, ni jo mateixa me’ls veig, però els tinc, els tinc, i el teu pare que no s’hi baralli amb el Dídac i la Ricarda, aquesta mossa m’espiava, Èlia, fins que el teu avi li va haver de parar els peus, com va fer sempre, perquè ell manava de veritat, de veritat... em canso de parlar, dona’m aigua, maca, així, ja està bé, tinc aquests reumes que no em deixen respirar bé, acosta’m aquell mocadoret, no, aquell no, el blanc, allà sobre la calaixera. T’agrada, ho sé, te la donaria però el que hi ha a la masia és de la masia, ho saps, no puc pas prendre-hi res, jo, o sí, què caram, encara sóc la mestressa, jo, i sé que la Ricarda ho llençarà tot, és una pobra noia, no té cap gust en res, i les seves filles són igual que ella, pobres noies, hi ha coses que no es poden canviar, el teu pare no pot amb elles, amb cap de les tres, nena, no us hi baralleu, per l’amor de Déu, continueu sent bons cristians, sou família, mossèn Carles ha d’arribar ara, que m’avisin, el teu pare, sí, és fora, que entri després de la Maria Encarnació, i aquella que no torni a plorar-me a sobre, he vist com mirava de reull el joier, Èlia, que no em prenguin res, me sents? I ara estima la iaia i veste’n, i digues a la Maria Encarnació que vingui, que no em trobo gaire bé. I això és el que va fer l’Èlia, un petó a la iaia i sortir i avisar la tieta Encarnació i pensar en allò que havia fet el papa i tota la pesca. 

11 comentaris:

Rafael Meyerhofer ha dit...

Núrieta, ja et vaig dir fa molt que eras una crack...i ho ets, felicitats...va nena...escriu.
Un petó fresquet d'estiu.

M. Roser ha dit...

Núria, m'ha agradat el teu escrit...
El tema ja m'ha atrapat, tot el que es refereix al món de pagès em captiva.
I aquesta iaia, l'has dibuixada amb una forta personalitat...Molt masclista, però ella segueix manant fins l'ùltim alè de vida...

Dius: "...i res més". I et sembla poc???

Núria Talavera ha dit...

gràcies, ara que tindré vacances m'hi podré dedicar :-) la iaia només és el primer de tots els personatges de la masia

Núria Talavera ha dit...

gràcies Roser, com li he dit al Rafa, ara sí que m'hi dedicaré a fons :-) estic molt motivada, quan les idees vessen vol dir que necessitem encabir-les. Amb el res més volia dir que només és literatura, o sigui, que cap iaia s'hi senti reflectida jjjjjj perquè serà un personatge molt cruel, com tota la família, de fet...i no dic res més! :-)

Drapaire de mots ha dit...

No t'encallis,Núria. Deixa anar tot el que tens dins i pinta folis i folis de tinta blava ( o verda, o negre ... del color que volguis) Però no en deixis cap en blanc, fins que hagis acabat tota la història. Això promet.

maria ha dit...

M'agrada com t'ha quedat. Em vull més.

Núria Talavera ha dit...

gràcies noies, a veure si arriben les vacances i tinc temps per posar-m'hi.

Jordi Dorca ha dit...

Ens agrada molt. Et seguirem.

Núria Talavera ha dit...

gràcies! bon estiu

Olga Xirinacs ha dit...

Escriu, Núria, escriu. Amb l'exercici de cada dia es van afinant els matisos.Prova de fer un mateix paràgraf en dues o tres expressions diferents i tria la que més t'agradi. No donis mai una primera visió per definitiva
Procura que cada persona s'expressi en el llenguatge que li pertoca per edat i maneres.
Escriure és jugar amb les paraules fins que n'arribes a ser mestressa.

Núria Talavera ha dit...

Gràcies pels consells Olga, m'agrada escriure i com més ho faig veig que és un ofici feixuc, sobretot el de reescriure, polir i triar el que pot estar més ben escrit. Me'n recordo molt d'un comentari que va fer la Imma Monzó en una tertúlia que vam fer amb ella al club de lectura: "escriure és esborrar i esborrar fins trobar l'essència" o una cosa així... bonic oi?

Una abraçada