21 d’octubre 2012

captiveri


Un pit-roig equivocat vola
dins l'onada del vespre.
Les aigües, enfurismades,
el gronxen  amb la lluna.
Un pit-roig alat equivoca
les seves passes.
Els vents, esmicolats,
bressolen el petit.
Un pit-roig de foc,
envoltat per parets de gel,
busca la sortida,
dins l'onada,
dins les aigües,
dins el gel,
dins la lluna.

Cops de sort,
de mà o d'encerts,
mans de flors...
les coses no són fàcils per a ningú.

10 comentaris:

Drapaire de mots ha dit...

En aquests moments són molts els pit-roigs que volen per aquestes contrades...
M'agrada trobar l'enllaç al facebook!

Bona setmana. Petonets.

M. Roser ha dit...

Espero que se'n surti aquest petit pit-roig...Entre el foc i el gel...
Potser la lluna l'ajudarà a sortir del mal pas...
Contenta de tornar-te a llegir.
Petonets.

maria ha dit...

M'agrada...

Núria Talavera ha dit...

gràcies!

Núria Talavera ha dit...

sí... a vegades és difícil trobar una sortida...

gràcies Roser, una abraçada

Núria Talavera ha dit...

;-)

Rafael Meyerhofer ha dit...

Nena! has tornat :) així m'agrada...va que més tens amagat ?

Núria Talavera ha dit...

ho he de buscar als calaixos... però ara no puc ni llegir ni escriure gaire... aniré fent amb calma :-)

Rachel ha dit...

feia temps q no publicaves però ja has tornat, i de quina manera. M'encanta el poema! i sí, les coses no són fàcils per ningú, però potser som nosaltres que tendim a complicar-les...
Potser el petit pit-roig hauria de deixar-se endur, ara foc, ara gel, ara la lluna, ara el sol...

Núria Talavera ha dit...

gràcies Rachel! tinc una mica d problema amb internet per això passa tant d temps :-)

És veritat, el pit-roig està desconcertat jjjjj a veure com surt de l'embolic!!